[Carles Fité, Periodista]
Comença una nova temporada per al Centre d’Esports Sabadell. La 120a de la seva història. Bé, fa 120 anys que es va començar a jugar a futbol a la ciutat de Sabadell, però el club es va fundar oficialment el 5 de juny del 1906. Abans, un grup de joves es trobaven per practicar aquest innovador esport al Pla dels Cartrons, on ara hi ha la Bassa de Sant Oleguer. Però com que no era gaire pràctic arribar-hi, van traslladar-se a un solar tancat entre el carrer del Sol i Cervantes.
Tot això va ser idea dels germans Saus, el Joan i el Quimet, que estaven estudiant a un col·legi francès a Lille, i quan van tornar a Sabadell, van venir amb aquest joc al cap i el van voler implantar a la ciutat. La cosa va anar tenint tirada, fins al punt que el 1905 ja es van traslladar a un altre solar de la Creu Alta, tancat amb fusta.
I així va néixer el Centre d’Esports Sabadell, amb Joan Grau com a primer president i vestint ja d’arlequinats, això sí, amb els quadres grocs i negres. I que 120 anys després el club original (sense refundacions estranyes) continuï viu és un autèntic miracle. Certament, no ha estat fàcil. S’han passat penúries, èpoques complicades, comissions gestores, presidents pirates, deutes, crisis, descensos administratius, conversió a Societat Anònima Esportiva, guerres per les accions… Però també s’han viscut catorze temporades a Primera Divisió i una participació a Europa.
Ara, sembla, vivim en una situació de tranquil·litat. Amb un president nascut a la nostra ciutat i amb una certa pau institucional. No estirant més el braç que la màniga i fent una plantilla jove, amb ganes, esforç i començant una temporada més a la nova 1a Federació amb la il·lusió de tornar algun dia i consolidar-nos al futbol professional. Mirant el futur amb esperança.
Però sense oblidar el passat. Sense deixar de tenir present, d’on venim. Som un club amb història. Cada vegada en queden menys. I si ja perdem això, no ens quedarà res. No la podem menystenir. L’hem de recordar amb orgull i, sobretot, respecte. Per això, tots els professionals que defensen el nostre escut, sigui al camp o a la banqueta, ho han de fer conscients del pes que significa. De la responsabilitat. El que s’ha guanyat en 120 anys no es pot perdre amb unes declaracions absurdes, amb una baralla lamentable o amb una falta de respecte a la competició o als rivals. No podem tenir un entrenador més cops sancionat a la grada que entrenant a la banqueta.
I s’han de respectar els símbols. És un autèntic insult a la història del club que la primera samarreta no sigui arlequinada. Perquè ho ha sigut des del primer dia. És el símbol que ens diferencia, que ens fa especials, que ens fa reconeixibles. Una errada històrica, que potser a alguns els passa per alt o no hi donen importància, però és greu. Sobretot per com, qui i per què s’ha pres aquesta decisió. Una taca a un club que pot estar orgullós de continuar viu 120 anys després del seu naixement.
