A la favela més gran de tota Llatinoamèrica, a Petare, brolla una flor gegantesca de l’asfalt. La va plantar aquest agost amb esprai, enfilat en una escala, el graffiter Werens, àlies artístic de Ramon Puig (1967). De seguida, el barri la va regar amb il·lusió.
El sabadellenc ha deixat la seva empremta artística aquest agost a Veneçuela, on ha estat convidat per un altre reconegut grafiter, Wolfgang Salazar Badsura, amb uns 70.000 seguidors a Instagram. A l’interior de l’aeroport de Caracas, hi ha un dels últims murals de Badsura en honor a Simón Bolívar, el líder que va lluitar per la independència del país. També en té un a Sabadell, on va ser convidat per Werens, a davant de la plaça del Tintín.
Mural d’una ‘carrucha’ al barri de La Lucha de Veneçuela / CEDIDA
Petare és un dels barris més perillosos de Veneçuela. En els seus carrers s’hi registra la taxa d’homicidis més alta de la ciutat Caracas. Werens hi va pintar, també, ocells autòctons de la regió.
“El que busques quan pintes, a qualsevol lloc, és alegrar el carrer i fer més agradable l’espai on vivim. Allà va ser molt fàcil perquè la gent viu en espais molt reduïts, sense aigua, sense llum…”, explica l’artista. Werens trucava a la porta dels veïns i preguntava si podia pintar. “Estaven molt contents. Ràpidament, et trobaves menjant a casa seva. No estan gaire acostumats a veure gent de fora per allà”, continua.
I en aquests carrers també hi va deixar el seu símbol més representatiu. És una abella mecànica que té la part superior del cos format per una càmera. Un distintiu que vol fer reflexionar sobre la vigilància i el control social a què està exposada la societat. N’hi ha per desenes de carrers i cantonades de Sabadell. I més enllà, per Europa, Àsia i Àfrica. En un districte remot d’Alemanya, en un carreró tranquil de Sant Llorenç Savall i en un canal de Venècia freqüentat per góndoles. En definitiva, per llocs on ha passat Werens, que té com a passions pintar i viatjar.
“El més bonic de pintar és fer pensar a la gent i que es faci preguntes, que es creïn diferents significats. Això no ho provoca una paret grisa”, comenta l’artista, que regenta Impaktes Visuals, al carrer Sant Francesc, una botiga i galeria d’art. “A Veneçuela, hi ha una cultura de murals molt bèstia. N’hi ha per tot arreu i molts artistes en viuen. Chavez se’n feia fer per tot arreu”.
La flor pintada a Petrare anava acompanyada del nom d’una associació, El poder de la escoba. És un grup de ciutadans que s’ha unit per millorar la convivència conscienciant els veïns sobre la importància de la neteja als carrers.
La flor característica de Werens en una favela de Veneçuela / CEDIDA
A més de 150 quilòmetres de la flor, en una paret un jove cavalca –immòbil– una carrucha, un carro de joguina fet de fustes. El mural es troba a La Lucha, “una favela petita i molt maca”, precisa Werens.
“Vaig pintar aquest joc típic d’allà, que no deixen de ser fustes amb rodes. Construeixen les carruchas per baixar pels carrers, que són inclinats perquè la favela es troba a dalt d’una muntanya”, comenta l’artista sabadellenc. Acompanyat sobre un fons amb plantes típiques de Veneçuela, el mural també va tenir molt èxit. “Es van emocionar molt! És un joc que tenen una mica abandonat i em van demanar si en podia pintar més. Fins i tot, una associació de carrruchas em van dir que els hi havia donat les ganes de reactivar-se i organitzar una cursa”, comenta, content d’haver comprovat el poder de les parets acolorides.
L’abella distintiva de Werens a Veneçuela / CEDIDA
