[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El Hachmi ahir va fer el pregó de la festa de la Mercè. Des que va ser nomenada, l’han criticat de forma ferotge. D’entre totes elles, em referiré a l’acusació que és islamòfoba. Hi ha persones que veuen islamofòbia on només hi ha anticlericalisme. Gràcies als anticlericals, ara hi ha llibertat religiosa. On manen els dels llibres sagrats, com sabem molt bé a Catalunya, s’ha acabat la llibertat de consciència. Cal estar amatents.
El relativisme moral amb què determinada esquerra mira aquest xoc cultural i religiós no és res més que racisme. L’islamisme i el catolicisme són religions contràries a l‘emancipació de les dones. De passada, vull dir que fins i tot una dona com la Najat, nascuda al Marroc i emigrada a Vic, uns blancs d’aquí l’acusen de racista. Una crítica que només pot fer gent que ha pres alguna cosa tòxica. Anem, però, a la crítica d’islamofòbia. Najat El Hachmi va escriure un magnífic llibre, Sempre han parlat per nosaltres, que és un manifest personal, contundent, lliurepensador, atrevit i clar. Ens explica en primera persona la gran lluita soterrada contra el patriarcat islamista al qual combaten calladament noies de tots els barris i pobles de Catalunya, sense que rebin el més petit missatge de suport d’una gran part de la societat catalana, que sembla mirar-s’ho des del relativisme benevolent i immoral més salvatge.
Les pioneres del feminisme català eren d’esquerres, laiques, obreristes i, és clar, anticlericals. Teresa Claramunt, Isabel Vilà, Ángeles López de Ayala, per exemple, eren, a més, anticolonialistes i antiesclavistes. Van pagar amb presó la seva gosadia. És El Hachmi qui ens recorda que les llibertats de què gaudim han costat l’esforç de moltes generacions de catalanes. I que les podem perdre si ens despistem una mica i fem l’orni. És una mirada de qui ha crescut en altres realitats i que ens fa adonar del que tenim i per què ho tenim.
Azar Nafisi, una feminista iraniana, ens explica a Cosas que he callado que a l’Iran de Khomeini dels anys vuitanta van començar a pegar les dones que no portaven vel. Els col·legues progres “laics i progressistes” (diu textualment) els deien: “Per què fer tants escarafalls per un tros de tela?” Us sona? Després va fer un edicte fent que el vel fos obligatori, es van fer grans manifestacions al crit de “la llibertat no és oriental ni occidental. La llibertat és global”.
Les esquerres han de donar suport a totes aquelles dones que lluiten a Catalunya per coses tan bàsiques com poder anar d’excursió a l’escola, fer gimnàs, anar a la platja, sortir amb amics, casar-se o o sortir amb qui es vol, estudiar batxillerat o anar a la universitat i que no les obliguin a anar tapades. En fi, la vida que trobem normal a Catalunya. Callar ens fa còmplices de tragèdies. Hi ha massa veus supersticioses, irracionals i postmodernes. A l’esquerra catalana li ha costat 40 anys treure’s de sobre la mentalitat de la culpa catòlica i tornar a saber que cal ser laic per poder ser lliure. I ara, quan la transversal montserratina s’ha estampat als turons serrats pels angelets a la muntanya sagrada, massa imams volen subjugar les dones dient les mateixes ximpleries masclistes que els carques catòlics.
És sorprenent perquè el panorama patriarcal que dibuixa El Hachmi de nena és exactament el mateix que a la Catalunya d’abans dels setanta. Idèntic. Una gran part de les esquerres d’aquí prefereixen col·locar a les llistes electorals dones velades que dones lliures. No presentarien mai, però, una catòlica amb mantellina, ni veiem cap home amb barba i gel·laba a les llistes electorals dels partits d’esquerres. És lògic. Les feministes d’altres orígens al·lucinen i s’emprenyen, amb raó: no estava preparada per a l’escenari actual, diu El Hachmi. Jo tampoc, hi afegiria.
Sukaina Farés, una altra dona emancipada, em va dir: la dreta és racista i ens insulta i l’esquerra ens abandona. Què és la islamofòbia? Un exemple de veritat és el que el nacionalcatolicisme escrivia i editava als llibres de text a les escoles catalanes durant la dictadura: “Los moros no querían a Nuestro Señor Jesucristo ni a la Virgen. Los moros creían en un hombre que se llamó Mahoma. Mahoma decía: ‘Matad a nuestros enemigos donde los encontréis’. Y un rey moro les mandó que devoraran a los cristianos hasta que no quedara uno.” Queda clar?
