L’Artèxtil és un dels grans edificis històrics de Sabadell. Actualment, s’estan fent obres a l’espai per obrir el pati a la ciutadania, i ja s’ha retirat la tanca que l’envoltava. L’objectiu és que l’equipament esdevingui la seu de la nova escola d’infermeria després de l’acord de l’Ajuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona per rehabilitar l’edifici. Uns treballs que van amb retard i que no han permès que aquest curs arrenqués a la ciutat tal com inicialment estava previst.
Entre els veïns de la zona, en general, es desprèn una sensació de resignació. En alguns casos, fins i tot, hi ha cert desconeixement sobre en quin punt es troben els treballs i quan acabaran les obres. Coincideixen, això sí, que aconseguir aprofitar un espai així ha de ser una prioritat, sobretot si serveix per a la formació dels joves.
Celeritat en els treballs
“Jo he sigut infermera. Ja estic jubilada, però tots els meus fills treballen a la sanitat. Va amb retard, però crec que és important perquè no hi ha cap espai habilitat per a la investigació amb aquestes característiques a Sabadell. Fins que no es vegi com s’acaba, no podrem opinar amb convenciment”, detalla María Sánchez, que reconeix la història i la importància de l’Artèxtil en el desenvolupament de la ciutat.
Alhora, el Juan Fuentes, veí de la Creu de Barberà, admet que hi ha cert desconeixement sobre quins usos tindrà l’espai, tot i que aplaudeix que s’aposti per la formació. “Sempre que sigui un benefici comú per a la gent de Sabadell, serà positiu”, avisa. I afegeix: “tenir un espai en desús com aquest sembla absurd”, exposa sobre la conveniència de rehabilitar l’equipament amb celeritat.
En el cas de l’Anna Mª Balaguer, fa quatre dècades que el veu cada dia. “És un edifici remarcable i me n’alegro que es conservi. Sabem que s’hi havia de fer alguna cosa i crec que una escola d’infermeria és una bona opció”. De la mateixa manera, apunta a la prolongació dels treballs, que encara estan en marxa: “els veïns de la zona hem patit per aquestes obres, però jo diria que hi ha una sensació de resignació. Tindrem molt més moviment al barri, i això no agrada a tothom. El més important és que l’edifici se salvi, sent com és una obra d’interès local”, sosté. Nascuda a Manresa, recorda que passava amb el tren per Sabadell per anar a estudiar. “Estava farta de veure’l. Recordo quan hi havia un cartell amb l’R d’Artèxtil penjant”, rememora sobre l’espai. “Fa molts anys que m’hi fixo i no hauria dit mai que acabaria vivint aquí al costat”, somriu.
