"L’aprenentatge i els consells que em dona l’Ortolá són espectaculars i m’ajuden molt"

Un porter de 18 anys, nascut a França, internacional amb Burkina Faso i que juga al CE Sabadell. Aquesta és la curiosa carta de presentació de Sebas Koula, tercer porter del Centre d’Esports que va arribar a través de l’àrea internacional. Aquest agost va renovar amb el club i va rebre la trucada de la selecció, on és considerat el gran futur del seu país sota pals. Quan i a on vas començar a jugar? Vaig començar amb 4 anys a l’escola del barri perquè el meu pare sempre havia estat molt aficionat del futbol. Després, l’etapa de formació la vaig fer a l’Estrasburg. Sempre has volgut ser porter? Sí, el meu pare era porter i jo volia ser com ell. A més, crec que per personalitat, caràcter i físic és la posició que més encaixa. Des que em vaig posar els guants no me’ls he tret més. Tens algun referent? Tinc molt contacte amb Carlos Kameni. Al final, ell és el porter africà més famós i reconegut a la lliga espanyola i sempre que tinc alguna consulta m’ajuda. És una gran sort. Com et va descobrir el CES? Volia arribar al futbol espanyol i els meus representants van mostrar-me a diversos clubs. Vaig tenir propostes, però el projecte del Sabadell em va convèncer. Vaig fer alguns entrenaments fins que el Jaume Milà em va dir que em podia quedar. Després d’arribar vas estar alguns mesos aturat per ser menor d’edat. Com vas afrontar el procés? Va ser dur? Tots els futbolistes volem jugar i competir cada setmana i estar sis mesos entrenant sense poder estar amb els companys al partit és complicat. Per sort la meva família em va ajudar molt. Sabia que si no jugava el cap de setmana havia de fer més hores de gimnàs que la resta, havia d’entrenar més i havia d’estar al 200% per a quan arribés el moment. També vaig aprendre l’idioma que és fonamental per triomfar a qualsevol lloc. A més, entres a formar part del cos tècnic d’un equip del FutBaseCES. El Toni Cáceres és la meva família aquí a Sabadell i em va proposar ajudar-lo amb un dels infantils del club. Els nens sempre estan contents i això és molt bo per desconnectar i passar una bona estona. A l’estiu, després d’una bona cessió al Granollers, el pas lògic hauria estat ser el porter del filial, però directament vas al primer equip. T’esperaves aquest salt? Jo sé que hi ha l’opció de quedar-me al primer equip o d’estar amb el filial. Al final prenc la decisió per diversos factors, però sobretot perquè sempre vull estar competint al màxim nivell possible. L’aprenentatge i els consells que em dona l’Ortolá són espectaculars i m’ajuden molt. També t’arriba l’oportunitat amb la selecció de Burkina Faso. Et va sorprendre? El seleccionador va parlar amb mi i em va dir que em volien convocar. Amb 15 anys ja havia estat amb la sub20 i la confiança i aposta que he notat sempre ha estat enorme. Ells saben que soc el futur del país sota pals i així m’ho transmeten. Jo sé que he de treballar i esforçar-me per aconseguir tenir una oportunitat i quan arribi, aprofitar-la al màxim tant al club com a la selecció per a complir les expectatives. Somnies en defensar la porteria de Burkina Faso en la seva primera participació en un Mundial? No és un repte que s’assoleix de la nit al dia, però la federació està treballant molt per a aconseguir-ho i a les darreres edicions de la Copa Àfrica el paper ha estat molt bo. Sabem de la dificultat i seria quelcom històric per a tota la nació. És un dels meus grans objectius i tant de bo el pugui assolir.