[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El passat dia 19 d’octubre es va celebrar a la Fundació Bosch i Cardellach la sessió Inaugural del curs 2023-2024 amb la conferència Polítiques culturals, globals i locals, impartida pel Dr. Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, president de la Fundació Josep Irla i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Val la pena pagar la quota de soci de la FBC per actes com aquest.
Es va notar de seguida que Tresserras portava molt preparat el seu discurs. A mi sempre em sorprèn que la gent molt llegida i preparada dediqui hores a confeccionar un discurs i la gent poc preparada improvisi. Va intentar anar dels aspectes generals als locals, això sí, sense immiscir-se al debat polític local del qual, d’altra banda, està molt informat. Estaria molt bé que en aquesta ocasió la FBC edités el discurs, com en el seu moment va fer amb el de Vicens Vives l’any 1954 en el mític discurs Sabadell en la història universal.Aquest es podria haver titulat perfectament La cultura sabadellenca en la cultura universal.
Va començar amb una afirmació de principis: “La cultura és l’espai on es despleguen les batalles per l’hegemonia”. Va dir moltes coses necessàries per poder establir prioritats i criteris per a la política cultural de Sabadell, que sempre des del 1939 ha anat coixa. Des del 1939 fins al 1979 perquè volien eliminar la cultura i des del 1979 fins ara perquè mai ha estat una prioritat. Aquest fet contrasta amb la idea expressada per Tresserras que la batalla fonamental d’esquerres i republicana en la lluita de classes a la ciutat és precisament la cultura. Va fer algunes afirmacions que haurien de tenir translació pràctica a la ciutat: les institucions públiques no haurien de subvencionar la cultura, quan en realitat és entreteniment i sí que caldria fomentar espais de democràcia cultural, de producció cultural.
Em va sorprendre que les autoritats del govern i de l’oposició no assistissin a la conferència. No sé pas què tenien més important a fer aquell dia. Després tenim debats sobre inversions culturals als quals els falta el fonament. Un dels factors de la política cultural més importants, és segons Tresserras, què pot aportar la ciutat al món des del punt de vista cultural. Ell no ho va dir, per una prudència de gentleman anglès, ho diré jo que no soc gens gentleman. Tenim el Círcol Republicà Federal i la Cooperativa la Sabadellenca que ens fa extraordinàriament singulars. De fet, l’obra del Museu d’Art més reproduïda és el quadre Manifestació per la República, d’Antoni Estruch del 1904, que s’havia fet precisament per a la Cooperativa.
També Sabadell aporta una quantitat extraordinària d’exemples de com la classe treballadora aconsegueix emancipar-se de la cruel explotació burgesa inclosos nens i nenes, fins a construir la ciutat que som avui. Hauria de ser el fonament del Museu Textil. Com va dir al final Tresserras, cal situar “la laïcitat com a punt de trobada privilegiat des del qual construir formes compartides de respecte i reconeixement”.
