La vicepresidenta d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Janet Sanz, va ser una de les ponents inaugurals del tercer Congrés sobre la Qualitat de l’Aire, celebrat la setmana passada a Sabadell. Una cita que va mostrar la necessitat d’un nou model de mobilitat a casa nostra.
La mobilitat està en boca de tots aquests dies. En quina direcció han de caminar les ciutats?
Trobades com la del congrés posa de manifest la necessitat de no fer passes enrere, continuar sent ambiciosos amb polítiques innovadores per aconseguir l’objectiu comú de garantir la salut dels veïns, sigui la ciutat que sigui. Hi ha d’haver consensos majoritaris.
Falta pedagogia a l’hora d’aplicar aquests consensos?
És una responsabilitat dels qui fem política. Entenc que de vegades la gent no entengui els missatges de la política. Hi ha hagut una desinformació. Hi ha hagut sectors que han promogut que totes les ciutats s’hagin acabat pensant per al cotxe. Les administracions no han fet la seva feina. La política ha d’escoltar la ciència, no qüestionar-la. I fer possible que l’evidència científica comporti canvis. Cal garantir el dret a la mobilitat i, alhora, explicar a la ciutadania quin és el benefici col·lectiu. Entendre que totes les malalties que no sabíem d’on venien tenen una raó i un origen. Fa molts anys que els científics ens ho adverteixen.
El debat sobre la mobilitat té també un component ideològic. Com s’ha de vehicular la resposta que comentes amb els canvis de signe polític en les administracions?
Cal assenyalar les forces polítiques irresponsables que fan populisme. El canvi climàtic és un problema del present. Fer més carrers verds i més infraestructura de transport públic fa que això pugui millorar. Ho hem vist amb exemples a Barcelona. Les fórmules hi són. Necessitem que la ciutadania, independentment de qui governa, sigui molt exigent i tingui molt clares les prioritats. Perquè qui en pagarà les conseqüències som nosaltres. No podem permetre que es polititzi un tema de salut pública i sentit comú. L’emergència climàtica ja està aquí i ens està impactant en el dia a dia.
Les ZBE s’han implementat primer a Barcelona. Cap a on han d’anar la resta de ciutats?
Han d’existir diferents nivells i velocitats. No generen el mateix impacte els vehicles de l’Àrea Metropolitana a Barcelona com en altres ciutats. Però cal que també facin les primeres passes: que els vehicles més contaminants deixin de circular. A partir d’aquí, cal un calendari comú, que també hem exigit a la Generalitat. No només per a fixar els vehicles que no tenen etiqueta. Hem de plantejar què fer quan arribem als següents passos. Un exemple de com fer-ho és Londres, que actua a totes les zones de l’entorn de la ciutat. Tenint en compte les diferències, hem de treballar coordinadament totes les administracions i no endarrerir les polítiques.
Com es convenç el ciutadà de la importància del transport públic quan la xarxa de connexions genera problemes?
És evident que no ho canviarem d’un dia per l’altre i cal un esforç perquè hi ha un benefici col·lectiu. La contrapartida a l’esforç han de ser les tarifes. A la gent li preocupa el temps i la butxaca. La gratuïtat de Rodalies, per exemple, és clau. Però no només a Rodalies. També amb la congelació de les bonificacions i preus del Metro, FGC… Cal assegurar que els preus continuaran sent més reduïts. Això pot compensar a la gent. Això i el compromís que en algun moment les deficiències es resoldran. Crec que en els pròxims anys començarà a funcionar millor la xarxa ferroviària. Hi ha actuacions tècniques que s’han fet darrerament i que no s’havien executat des de feia molt temps. Hem de fer passes per arribar al 2025-26 amb tot preparat perquè la ciutadania noti el canvi.
Com es concilia el missatge del transport públic amb la reivindicació d’una part de la societat que demana millores a la xarxa viària?
El missatge és contradictori. No pot ser que les administracions diguem que hi ha un problema de contaminació i alhora que es prioritzin infraestructures com la del Quart Cinturó. Demano als partits polítics que proposen aquest projecte que ho repensin. Passa també amb l’Aeroport de Barcelona. Des de l’AMB serem molt exigents per fer les coses amb els criteris del sentit comú, com ho estan fent altres països. Hem d’apostar pel tren, el transport públic i sostenible, la bicicleta, reduir vols… i no infraestructures del segle XIX. Ens gastem molts diners en infraestructures com aquesta i potser cal potenciar la xarxa d’autobusos, amb carrils específics, com tenim des del Maresme a Barcelona, pel túnel de Glòries. Allà veus cotxes aturats i el bus passant pel costat sense frenar. Això és un cost d’oportunitat. Si continuem invertint en més carrils de cotxes per entrar en una ciutat que cada cop restringirà més l’accés als cotxes, va contra els temps i contra el sentit comú.
