[Josep Rof Enginyer industrial i expert en innovació]
Amb aquest títol de l’article alguns de vosaltres pensareu que en comptes de parlar d’economia, de tecnologia o del Rodal, ara entraria en la crítica de llibres. Res menys lluny de la realitat. Encara que ho sembli, el títol no té res a veure amb un llibre de la sèrie Millenium, creada pel desaparegut Stieg Larsson i després continuada per diversos autors.
Avui parlarem d’un element consubstancial a la humanitat i que és un dels que més ens diferencia dels animals: la mentida. Perquè ja sabem que tothom, absolutament tothom, menteix; des de les mentides pietoses fins a les boles de l’alçada d’un cam- panar. I en el que més s’acostuma a mentir és en temes d’amors, de diners i de feina.
Referent a aquest últim punt, durant el passat estiu s’ha parlat molt de la falsa metgessa de Berga. Durant set mesos, una persona, que es va fer passar per metge, va estar treballant a l’àrea d’Urgències de l’Hospital de Berga. Si durant set mesos. I com s’ho va fer? Doncs utilitzava fraudulentament el número de col·legiat d’un altre facultatiu. Es va detectar l’engany perquè ho feia malament. Doncs no! Es va trobar perquè una empresa privada de salut externa, a la qual la fingida facultativa havia ofert els seus serveis, li estava reclamant el certificat de col·legiació i no el presentava. I aquesta empresa es va dirigir a l’Hospital de Berga i es va descobrir tot.
En el cas de l’hospital de Berga hi ha hagut negligència i un excés de confiança. Però, a més, el fet de comprovar certificacions i titulacions no és fàcil. Tot ve encara de l’època del paper i són fàcilment manipulables. A més, la major part de les vegades, obtenir o verificar els certificats corresponents pot suposar una odissea. Així, durant aquest mes d’octubre s’ha fet viral el cas d’una traductora que ha hagut de fer un autèntic ‘gimcana’ perquè li certifiquin el C1 de català, quan és llicenciada de traducció al català! Si ho llegíssim en un llibre de Kafka, diríem que quina imaginació tenia l’autor, però ja sabem que la realitat sempre supera la ficció.
El cas de la «metgessa» es va descobrir perquè era una titulació universitària i, a més els metges han d’estar col·legiats. Més d’hora que tard, s’hauria destapat l’engany. Però pensem que hi ha multitud de titulacions i certificacions que no tenen aquest nivell d’exposició i és on es fan més falsificacions. Així, tenim cursos i certificacions professionals (instal·ladors, manipuladors, assistents, auxiliars, tècnics, etc.). I molts d’aquests certificats s’han d’anar renovant contínuament.
Avui en dia es podria saber qui menteix? Es podrien obtenir i verificar els títols ràpidament? Doncs sí i, qui ho havia de dir, basada en la digitalització! Tenim les “Credencials verificables» basades en la tecnologia de la cadena de blocs (en anglès “blockchain»). No entrarem en detall del fet que és una cadena de blocs, però sí que és bo saber que aquesta garanteix la integri- tat de la informació. Per entendre’ns: no es pot piratejar.
Llavors, com funciona? Primer, les titulacions han de ser digitals. El paper, que és complementari, es pot guardar per emmarcar i lluir, però el que val és el certificat digital de la titulació. En aquest sentit, el centre que emet la titulació dona els certificats digitals dels títols. Cada certificat es fa a prova de frau i es pot verificar a l’instant. Independentment d’on es trobi una persona, una empresa pot verificar l’autenticitat d’un certificat seu emès pel centre formatiu. Si algú s’atreveix a falsificar o alterar un certificat, el sistema revela instantàniament l’engany.
Però aquesta tecnologia ofereix encara més. Ja que es pot revocar la validesa d’aquestes credencials de forma remota. Si algú fa un mal ús de la seva formació o actua en contra dels principis del sector, el seu certificat pot quedar anul·lat i sense efecte amb unes quantes pulsacions de tecla. Com veiem, amb la tecnologia adequada, el cas de la falsa metgessa de Berga no es donaria. La mentida s’hauria destapat en menys d’un segon.
Potser a vosaltres això de certificats i títols digitals us pot semblar una cosa estrambòtica. Doncs res més lluny de la realitat. El carnet de conduir i les targetes de crèdit fa temps que les pots portar digitalitzades al mòbil. A Finlàndia ja hi tenen el passaport. I per acabar-ho d’adobar, la Comunitat Europea ja ha llençat elprojecte de la «Identitat Digital Europea» perquè el 2030 la fem servir diàriament, com a mínim, el 80% dels ciutadans. Espavilem-nos!
