La xarxa pedalable de Sabadell té un protagonista obvi, els ciclistes. Alguns utilitzen la bicicleta per feina, altres pel seu dia a dia i també hi ha qui pedala per oci i esport els caps de setmana. Els motius són diversos, però tots ells tenen una preocupació en comú: la inseguretat viària.
“Cal més respecte”
Parlant amb diferents ciclistes sabadellencs podem conèixer i entendre el seu punt de vista. Un primer exemple és el d’en Jofre Badia, qui fa ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari. “La bici és una part de mi, la faig servir per anar a tot arreu”, explica. En la seva opinió Sabadell és una bona ciutat per anar amb bici, però té alguns defectes: “Els trams on hi ha carril bici se senten molt segurs, però n’hi ha d’altres on no en tenim i ens veiem obligats a circular per carretera, en el meu cas em genera inseguretat”, afirma.
Una altra veu és la de Mikel Suárez, ell és rider i molts cops veu dificultada la seva feina per la circulació. “Els cotxes pensen que el carrer és seu i alguns et pressionen molt sigui acostant-se ben a prop o tocant el clàxon”, assegura. Segons Suárez la intranquil·litat és constant: “Quan circules per carretera vas sempre amb el neguit, et sents desprotegit. Perquè al final en cas d’impacte, l’única protecció que tens és el teu cos i com a molt el casc, enfront tot el ferro d’un cotxe”.
Per la seva part Marina Pasqual considera que tot té a veure amb la convivència: “Crec que cal més respecte per part de tots. Com a ciclistes circulant per on toca i respectant els senyals de trànsit i semàfors i per part dels conductors entenent que els ciclistes també tenim dret a circular per la carretera”. En aquest sentit, considera que els vianants també haurien de poder conviure pacíficament amb les bicicletes: “Molts cops tinc la sensació que molestem, els caps de setmana per exemple, quan tallen la Rambla hi ha gent que et mira malament per anar amb bicicleta, però és que si no anem per la carretera per on volen que anem?”, es pregunta.
