El programa d’intervenció restaurativa en casos d’assetjament escolar del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Sabadell no passa desapercebut; ni per les 27 escoles de la ciutat on ha incidit, ni per als prop de 1.200 alumnes a qui ha dotat d’eines per detectar, reparar i prevenir situacions de bullying a l’escola. També a ulls de la Generalitat és un projecte referent. Recentment, el programa ha estat guardonat en els Premis ADR 2023, que atorga el Departament de Justícia, Drets i Memòria a través del Centre de Mediació de Catalunya, amb el premi a la millor pràctica en mediació impulsada per una administració local –el lliurament de premis serà el 17 de gener de 2024–.
“Treballem des de l’escolta, no des del judici”
“Aquest és un projecte propi que es va generar des del Servei de Mediació municipal l’any 2015 perquè ens vam trobar amb la necessitat”, apunta Neus Camacho, responsable del servei, que afegeix “vam buscar models d’arreu i vam parlar amb persones enteses perquè vam detectar que a Catalunya no hi havia antecedents”. Des del seu naixement fa vuit anys, aquest model d’intervenció ha atès un total de 47 casos d’assetjament escolar; quatre dels quals, aquest 2023.
Sempre amb la pràctica restaurativa de bandera –que posa el focus en les necessitats de les víctimes i dels autors, i no en el càstig, amb la finalitat de restaurar relacions que s’han deteriorat–, utilitzada majoritàriament en situacions de desigualtat de poder significants. “Cal distingir conceptes, ja que la mediació l’entendríem només quan dues persones, en plena igualtat, entren en conflicte per una disparitat d’opinions”, sosté Camacho. “En l’assetjament escolar, hi ha clarament una relació de sotmetiment”, subratlla la responsable del servei.
És per aquest motiu que “treballem des de l’escolta, i no des del judici; en el model de la no inculpació, ja que el càstig únicament victimitza la persona que exerceix les conductes inapropiades i això pot contribuir a multiplicar les seves accions abusives”, assenyala Mireia Núñez, tècnica de mediació d’aquest servei municipal.
Neus Camacho, responsable del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Sabadell, i Mireia Núñez, tècnica de mediació del servei / Aina Torres
Quin és el procediment d’actuació?
El procés comença amb l’avís d’una escola que sol·licita la intervenció del projecte de mediació restaurativa. “On tenim més demanda és sobretot a cinquè i sisè de primària i de primer a tercer d’ESO”, aclareix Núñez.
Com apunta la mediadora, es realitza una primera entrevista amb el centre educatiu per elaborar un sociograma de l’aula que permet analitzar les relacions socials entre alumnes. D’aquesta manera les mediadores del servei detecten quins estudiants exerceixen conductes abusives o violentes, quins ho estan patint i quines prenen el rol d’observador. “Cal entendre l’assetjament com un fenomen grupal, i per això ajudem el grup classe a transformar la situació mitjançant la presa de consciència i la responsabilitat”, aclareix la mediadora, que afegeix que “en alguns casos, ni el mateix grup és conscient que allò que està passant és una situació real d’assetjament”. En el procés, hi ha diversos àmbits d’actuació, com els cercles de diàleg “que generen dinàmiques socioafectives amb els estudiants” o les xerrades per “treballar les diferències entre conflicte i violència o què és exactament l’assetjament”. Com a part de la intervenció, l’equip de mediació també realitza entrevistes individuals amb les persones que exerceixen una conducta negativa.
Un dels èxits del projecte és que durant tot el procés intervenen, no només els estudiants, sinó també el professorat. “La idea és que el centre pugui adquirir una sèrie d’eines pel futur, quan nosaltres ja hàgim marxat”, subratlla Núñez.
Un moment de l’onzena jornada dels equips de mediació dels instituts de Sabadell, al Casal Pere Quart / LLUÍS FRANCO
La possibilitat d’un canvi de rol
Evitar el concepte d’assetjador i de víctima. És el punt de partida per fer entendre que tothom és capaç de fer un canvi de rol dins del grup classe. Hi fa molt d’èmfasi la directora del servei de mediació, ja que “el procés restauratiu també ho és per la persona que exerceix conductes negatives”. “Aquesta persona pot trobar un altre rol: si necessita reconeixement de la resta dels estudiants se li fa veure que pot trobar-lo sense desenvolupar accions negatives”, assevera. Segons complementa Núñez, “si aquesta persona agafa el compromís de canviar la situació ja s’estarà mostrant diferent davant del grup i els companys el reconeixeran per les coses positives que està fent”.
Raquel Garrido (IES Joan Oliver):
“Es crea un clima que dona espai als alumnes que els costa més expressar com se senten”
Raquel Garrido és membre del Departament d’Orientació de l’institut Joan Oliver / Aina Torres
“Abans que el conflicte passi a direcció, que representa la part més punitiva o sancionadora, preferim optar per sol·licitar l’ajuda d’aquest servei de mediació restaurativa”. Ho diu Raquel Garrido, membre del departament d’orientació de l’institut Joan Oliver, que assegura que “al nostre centre l’experiència amb aquest programa sempre ha estat molt enriquidora”.
Aquest centre educatiu, al barri de Sant Julià, disposa del seu propi sistema de mediació, format per un grup d’alumnes supervisats per diversos docents. “Malgrat tot, el nostre servei és principalment per resoldre conflictes entre iguals, i no casos d’assetjament que se’ns escapen de les mans”, admet Garrido. És en aquest punt –quan surt de la mediació escolar, però sense arribar a la part sancionadora– quan el centre opta per recórrer al Servei de Mediació de l’Ajuntament.
“Ens hem adonat que aquestes pràctiques generen un clima a l’aula que dona un espai a aquells alumnes que no serien capaços d’expressar com se senten”, assegura la psicopedagoga, que afegeix que “els estudiants agafen la responsabilitat de millorar la convivència entre companys i companyes i es converteixen en protectors perquè el projecte no s’orienta des de la culpa”. A més, Garrido celebra que tant docents com alumnes adquireixen eines i coneixements sobre què passa entre els alumnes per afrontar possibles situacions d’assetjament en el futur, ja que les sessions de mediació requereixen la participació del tutor o tutora del grup on s’ha donat el conflicte.
Les sessions d’intervenció restaurativa es duen a terme en l’horari lectiu del centre i poden allargar-se unes setmanes. Lluny d’entorpir o frenar l’aprenentatge del grup classe, el milloren, sosté Garrido, ja que “cal tenir en compte que en determinats conflictes les aules queden igualment aturades i no permeten ni la millora de l’aprenentatge ni del rendiment”. “Quan hi ha alumnes que pel patiment o malestar generat per altres companys no poden fer un bon seguiment acadèmic, tampoc estaríem fent la nostra feina, els docents”, afegeix.
