L’entitat Sabadell, més música es dissol. Així ho afirmava la seva presidenta, Assumpta Vilanova Fàbregas (Sabadell, 1951), en un comunicat enviat a socis i mitjans de comunicació el passat 29 de setembre. Conversem amb ella per conèixer les circumstàncies d’aquesta trista decisió.
La primera pregunta és òbvia més enllà del ja apuntat al comunicat: quina ha estat l’estocada definitiva?
Bàsicament la falta de relleu per a la junta i la falta de socis en han obligat a plegar. En primer lloc, l’ alta de socis en aquests darrers quatre anys ha davallat considerablement i s’ han perdut més de 125 socis de manera irrecuperable. Crec que hi ha certes dinàmiques de falta de compromís sumades als efectes de la pandèmia i a un envelliment del perfil dels nostres socis. En conseqüència, no s’ha pogut organitzar el relleu per a la substitució de diversos càrrecs de Junta.
Quantitativament com ha variat la xifra de socis els darrers anys?
Dels 175 o 150 cap al 2018 ara només som 59 segons la darrera assemblea, per motius de salut o defunció.
Quines quotes i activitats tenien els socis?
Abans de la pandèmia eren 53 euros l’any que ens permetien oferir dos concerts per temporada: a la primavera i la tardor, on s’hi feia el lliurament del Premi Nacional Agustí Borgunyó. Aquesta xifra va variar i, per exemple, era de 58 euros en algun dels darrers anys. Una altra de les activitats que ha decaigut les darreres temporades ha estat el viatge operístic que, en vida de Josep Vinarós, fundador de l’entitat, ja s’organitzava amb l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell.
Quina ha estat l’acollida per part de les administracions durant tots aquests anys?
Des de la pandèmia, la recepció de subvencions de La Generalitat de Catalunya s’ha restringit força pels requisits mínims com l’organització d’un determinat nombre de concerts a l’any, un mínim de socis,… Per aquest motiu els dos darrers anys, el 2022 i el 2023, no hem pogut acollir-nos a cap ajut públic de La Generalitat.
Però els han recolzat altres administracions.
Efectivament. El Banc de Sabadell ens ha facilitat la gestió econòmica; l’Agrupació Pedagògica Sant Nicolau durant els darrers cinc anys ens ha acollit desinteressadament a les seves instal·lacions; i l’Ajuntament de Sabadell i la seva regidoria de cultura també ens ha fet costat especialment els dos darrers anys. Igualment l’Asociación de Artistas, Intérpretes Españoles han contribuït els darrers anys amb 1000 euros pel Premi Agustí Borgunyó.
El comunicat també parla d’una economia ben sanejada.
Hem pogut tancar sense deutes i precisament aquesta voluntat d’evitar pèrdues econòmiques s’ha imposat a l’hora de dissoldre l’entitat davant una previsió futura deficitària en aquest sentit. Tot i que la nostra entitat ha gaudit de prestigi també tenia un públic molt específic i d’una edat molt determinada.
Una altra informació que crida l’atenció del comunicat refereix que han estat en converses amb Músics per la cobla i la Fundació Òpera Catalunya, dues de les entitats més potents de Sabadell i de Catalunya en el seu terreny. Quines marcs de cooperació es van intentar establir?
De manera resumida, des de Músics per la cobla no veien factible fusionar-se, tot i que cal agrair-los que sempre ens han ajudat amb les partitures. En relació a la Fundació Òpera Catalunya semblava que podia haver un bri d’esperança en la possible gestió de la Cobla Simfònica Catalana. Tot sembla indicar que aquesta opció no és viable per a la FOC.
En canvi, sí hem pogut aconseguir que Sabadell sardanista prengui el relleu en l’organització del premi nacional Agustí Borgunyó, que s’entregarà al tradicional concert que ofereix l’entitat el proper 17 de desembre.
Sí, i d’això estem particularment satisfets ja que és tracta d’un premi molt important, un premi de país, i que duu el nom d’un gran músic sabadellenc que va fer-se lloc a Nova York i que, com a compositor, va conrear l’àmbit de les sardanes sense perdre l’arrel amb la seva ciutat i la seva terra.
Qui serà guardonat?
En Gerard Pastor com a compositor i director de cobla. A més, vull agrair a Sabadell Sardanista que em demanessin que jo faci el lliurament.
