Anna Crusafont (1937) serà homenatjada per la seva trajectòria literària, dimarts 12 de desembre al Gremi de Fabricants de Sabadell. “No acabo d’entendre per què em fan l’homenatge”, comenta, sincera. Però per comprendre-ho només fa falta escoltar la seva història, que ben bé podria ser de novel·la.
El cognom us sonarà. El seu pare va ser el prestigiós paleontòleg Miquel Crusafont, que dona nom a l’institut Català de Paleontologia, i també a una plaça i a un institut de Sabadell. Era llicenciat en farmacèutic, com l’ampostina amb qui es va casar i va tenir l’Anna, que per seguir la tradició familiar va arraconar el seu somni.
I encara avui dia, amb 86 anys, continua regentant el negoci familiar, la farmàcia Crusafont del Mercat. Però ha pogut complir el seu somni, ser escriptora. El 2000, quan tenia 63 anys, va posar-hi fil a l’agulla. Fins aleshores, havia escrit només per a ella mateixa. “Sobre les coses que em passaven. Si tenia disgustos, o si plorava, escrivia”.
Treia el temps d’on fos necessari, mentre treballava. Però necessitava “eines” per a posar-se a escriure. Per això va començar a anar als cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Els primers fruits de la seva feina van ser articles d’opinió al Diari de Sabadell. Després, articles literaris a revistes com Quadern i, entre altres, una faula sobre l’evolució amb pintura del sabadellenc Jordi Roca.
La primera novel·la, Rellotge d’arena, va arribar el 2007. L’èxit va arribar-li poc després, amb Isola Bella, el 2009, quan tenia 72 anys. Va escriure “una història d’amor madur” ambientada a l’illa del Llac Maggiore, publicada per l’editorial Columna. Després, es va traduir al castellà, al portuguès i al grec. Encara ha escrit les novel·les Quadres d’una exposició (2014) i El ball dels estudiants (2021), ambientada en el Sabadell de la dècada dels 50 immers en “l’eufòria del tèxtil”.
Continua quedant quatre vegades a l’any amb els companys del curs d’escriptura de l’Ateneu, amb l’obligació de portar un conte a la trobada. Escriu perquè vol i el que li rota, per tant, no està subjecte a les tendències comercials de les editorials. I a les tardes perd la noció del temps capficada a perfeccionar la que serà la seva cinquena novel·la, que encara no sabem de què anirà, però que ens esperona a no posar excuses i a llançar-nos sobre els nostres somnis.
