L’estat de diversos edificis protegits preocupa l’arqueòleg sabadellenc Albert Roig, que aquest dimecres ha fet un crit d’alerta en una conferència a la Fundació Bosch i Cardellach per conscienciar agents públics i privats que cal canviar el rumb en la gestió d’aquests immobles. Roig ha parlat de donar ús i de rehabilitar per conservar els edificis abans que caiguin a terra, i ha posar exemples sobre els quals creu que s’ha d’actuar. El sabadellenc és un ferm convençut que “els edificis protegits han de tenir activitat” i creu que l’Ajuntament és qui ha de tenir la iniciativa de fer el que faci falta per conservar-los. I això passa per tenir-los mantinguts i donar-los un ús que pugui permetre finançar les actuacions necessàries. Roig ha parlar d’edificis que hi ha al llarg de la trama urbana, però també de masies aïllades a l’àmbit rural i de construccions singulars a la llera del riu Ripoll.
L’arqueòleg sabadellenc Albert Roig, a la Fundació Bosch i Cardellach / AINA TORRES
La Casa Duran (c. Pedregar, 7) ha centrat part del discurs de l’arqueòleg, ja que la considera “l’exemple més espectacular” en referència a què és l’edifici més important que està infrautilitzat. La Casa Duran és dels pocs edificis de la ciutat que tenen la màxima qualificació de protecció i, alhora, és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarat per la Generalitat de Catalunya. Segons Albert Roig, “no pot ser que estigui tancada pràcticament tot l’any sense fer cap servei -pràcticament només s’obre per rebre l’Ambaixador reial durant poc més d’una setmana-. Això també és perdre patrimoni”. L’expert en arqueologia ha assenyalat altres casos com la casa Grau, a la plaça del Gas, o l’edifici de la Maternitat, al carrer de l’Illa, tots dos de l’Ajuntament. També es va referir a la Torre d’en Feu, de propietat municipal des del 2018, sobre la que va dir que és un exemple que encaixa amb el seu pensament que “l’Ajuntament ha de gestionar els edificis singulars i que es difícil intervenir, com aquest”. Roig afirma que el problema que denuncia amb el patrimoni sabadellenc “és general, de molts anys”, i està convençut que si hi ha projecte, hi haurà diners. “L’obligació de l’administració és trobar solucions”, sentencia l’arqueòleg sabadellenc.
Les masies urbanes
Carpeta a part, sobre aquesta qüestió, el sabadellenc l’ha dedicat a les masies urbanes, per denunciar l’estat ruïnós en què es troben tant la masia de Ca n’Oriac om la de Can Llong. Sobre la primera, tot i que en l’última dècada s’han fet alguns estudis, no s’ha acabat de materialitzar cap intervenció que permeti augurar que el consistori la recuperarà. Un cas diferent, però que al seu parer també demana atenció, és la masia de Can Rull, que té un millor estat de conservació que les altres, però també remarca que està poc aprofitada. També s’ha referit al molí d’en Torrella (públic, municipal) i el d’en Mornau (privat).
Qüestió cultural
Albert Roig creu que al darrere de la conservació del patrimoni hi ha lligada una qüestió cultural. I posa d’exemple “qualsevol petita ciutat d’Anglaterra, on la seva arquitectura antiga és un tresor més del país”. Perquè afegeix que, allà, la protecció del patrimoni forma part d’un criteri cultural que ve de lluny “i és normal conviure i gestionar elements singulars d’anys enrere”. En canvi, a casa nostra, diu, “domina el criteri que, en les coses antigues, si s’ha de fer alguna cosa és millor tirar a terra i fer-ho de nou, un concepte molt extrem bastant generalitzat”.
