[Ramon Graells, president de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell]
La guerra destrueix les societats físicament i mental. I la de Gaza porta afegida una enorme confusió moral en tots els àmbits. Sovint es discuteix per qualificar diferents graus de violència en aquest conflicte, sobretot per part de personatges del món acadèmic, social i polític, les opinions dels quals tenen incidència en el conjunt de la societat.
Tanmateix, ara és segurament el moment de «condemnar i de compadir i no de rellançar el debat, ni d’ampliar-lo», com explicava el filòsof i especialista de l’islam Abdenour Bidar (Le Monde, 17/10/2023). La doble vara de mesurar que es pretén defensar en aquests debats amaga l’horrorosa realitat dels 1.200 morts i el centenar llarg de segrestats, a la banda israeliana, i les gairebé 20.000 víctimes palestines.
Les vides valen el mateix arreu i ara és moment de plorar-les totes, però també de deplorar l’absència de solucions internacionals que comportin la convivència dels dos pobles en dos estats sobirans.
Per sort cada vegada hi ha més veus en els sistemes democràtics i el món acadèmic internacional per demanar que es posi fi a l’hecatombe de civils a Gaza. Aquí cal tenir presents les paraules de Michel Foucault en el seu darrer curs, impartit al Col·legi de França, sobre ‘La valentia de la veritat’: «dir la veritat és la valentia de qui parla, ja que s’exposa a certs riscos, i és també la del seu interlocutor, que accepta rebre un missatge susceptible de ferir-lo. És una condició de la vida democràtica».
A més de confiar també en la fe perquè la situació millori, urgeix que la força de la raó i de la intel·lectualitat tornin a prevaldre, perquè és precisament en aquests esdeveniments atroços quan la societat necessita la força del pensament per orientar-se.
