[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va proposar fa uns mesos ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a tots els municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf, mitjançant la creació d’una “metròpoli federal” de 5,3 milions d’habitants. En aquest context, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, a la seva enquesta trimestral de situació econòmica, ens va consultar sobre la proposta. Un 46,23% dels enquestats la va valorar favorablement, per un 25,24% en contra.
Els resultats eren d’esperar. Els economistes, per defecte professional, tendim a creure que augmentar de volum i aconseguir economies d’escala és, en general, positiu. De fet, des d’un punt de vista merament utilitari, sembla que té poc sentit que les fronteres de l’actual AMB es trobin en un teixit urbà continu. És a dir, que pràcticament travessant un carrer hi entrem o en sortim.
Amb tot, a Sabadell trobem posicionaments majoritàriament en contra de l’ampliació. Com a mostra, l’inequívoc article de Josep Gisbert No a l’àrea metropolitana, publicat en aquest Diari. En general, es tem que la personalitat de la ciutat quedi diluïda per l’ombra de Barcelona.
D’altra banda, Miquel Molina reivindicava aquest diumenge a La Vanguardia la complementarietat de Madrid i Barcelona, com una megalòpolis en potència, “a l’estil d’altres realitats globals com ara Boswash (sistema de ciutats entre Boston i Washington) o SanSan (de San Francisco a San Diego)”.
Mentrestant, aquí seguim sense aconseguir relligar Sabadell i Terrassa, dues capitals ja pràcticament limítrofes, i realçat el gran potencial econòmic i de país que aquest fet suposaria. Les sinergies Sabadell-Terrassa han quedat a bastament documentades amb els treballs de Manel Larrosa i Eduard Jiménez. La pregunta és per què no avancem.
Doncs bé, potser l’entrada de les dues capitals a una gran AMB federal seria l’oportunitat per explorar aquesta gran integració i complementarietat. A vegades cal un tercer perquè dos impulsin projectes comuns. A vegades cal ampliar el focus per evidenciar la proximitat.
Veient l’evolució de la nostra ciutat els darrers 20 anys, veig pocs arguments per defensar que en l’actual marc administratiu i funcionarial continuaríem millor. Els canvis sacsegen els statu quo. I aquí ens fa falta.
