Fa un mes, la sabadellenca Anna Escribano va ser guardonada per la FCF com a millor jugadora de futbol sala de l’any 2023. A la Gala de les Estrelles de la Federació, Escribano va rebre el reconeixement a una valenta trajectòria lluny de casa i després de completar una excel·lent temporada al Poio Pescamar de Galícia. La sabadellenca va començar a jugar a l’Escola Joanot Alisanda i després va fer el salt al CN Sabadell. “Em vaig apuntar perquè estaven els meus amics. Després, al Club, vaig jugar sempre en equips de nois fins als 14 anys”.
La falta d’equips de base femenins va fer que hagués de fer un gran salt i començar a jugar en categoria sènior amb La Concòrdia, sent encara una adolescent. “A l’equip estava jo fent l’ESO i algunes jugadores molt veteranes. Era un contrast estrany per la gran diferència d’edat. S’han de superar fases de formació molt més de pressa que sent un noi i això també pot afectar físicament i al rendiment”, recorda. Els anys posteriors va jugar al Femisport Palau, on va viure una gran etapa assolint l’ascens a la màxima categoria estatal. “Teníem un bloc i un cos tècnic que ja ens coneixíem. El primer any vam perdre al ‘play-off’ i el segon sí que vam assolir l’ascens”, explica Escribano.
Primera etapa a la màxima categoria
A Primera Divisió, la diferència va ser molt gran i el descens es va certificar molt d’hora aconseguint només un empat en tota la temporada. “Va ser un any molt dolent. Vam notar que la resta d’equips estaven molt per sobre, però em va servir com a aprenentatge a la categoria”. El Poio Pescamar es va fixar en ella i amb 19 anys va prendre la decisió de marxar lluny de casa, a Galícia. “Va ser una decisió complicada, però sabia que per a continuar competint al màxim nivell i optar a guanyar alguna cosa important havia de marxar de Catalunya”, afirma la sabadellenca.
Després d’un període d’adaptació, el temps ha donat la raó a l’equip gallec i, als seus 24 anys, Anna Escribano s’ha convertit en un dels puntals del club. “Al principi vaig notar molt la diferència d’exigència i de nivell. Tot és un procés i després d’aquesta etapa complicada ara estic gaudint al màxim. Els estic molt agraïda perquè van fer una aposta sent jo molt jove i sense gaire experiència a la categoria i ara ja són cinc anys a Galícia. Ha valgut la pena l’esforç”, explica.
La 22-23, temporada històrica i el premi de la FCF
La temporada passada va ser històrica per a l’entitat. El Poio va acabar en el segon lloc de la taula i va alçar la Copa Galícia amb Escribano com a MVP del torneig. “L’any passat va ser ideal. Com a punt de millora crec que podríem haver competit més al ‘play-off’, però va ser una temporada de reivindicar-nos i deixar clar que estem allà”. El reconeixement va arribar al final del 2023, amb el premi a millor jugadora catalana de futbol sala de l’any per la FCF. “Que et continuïn valorant i tenint en compte després de cinc anys fora de Catalunya és un gran premi. Aquest reconeixement és la recompensa a l’esforç i el sacrifici d’estar allunyada de la família i de casa. Jo sé que no viuré del futbol sala mai, però aquestes coses són les que fan que l’aposta feta valgui la pena”, assevera amb il·lusió.
Escribano rebent el premi a la Gala de les Estrelles. /FCF
Aquesta temporada, Escribano encara no ha disputat cap partit per lesió i l’equip no està obtenint els resultats de la temporada passada, però l’ambició és màxima. “Em vaig operar el passat juliol del genoll i, si tot va bé, em queda poc per tornar. Aquest any ens està costant una mica més, però volem competir per revalidar la Copa de Galícia i lluitar fins al final per estar a la zona de ‘play-off’ de la lliga. A més, ara al febrer tenim la Supercopa d’Espanya i intentarem guanyar-la”.
El futbol sala femení a Catalunya
La sabadellenca també ha aprofitat la seva experiència per a valorar el moment del futbol sala femení a Catalunya. “No sé si és un tema econòmic o institucional, però realment sorprèn i ens preguntem moltes vegades com pot ser que en una regió com Catalunya no hi hagi cap club que es pugui consolidar a la màxima categoria del futbol sala femení. Aquesta temporada està Les Corts i les condicions que tenen no són les òptimes, però estan competint molt bé. És una situació trista perquè el potencial hi és i es veu a les seleccions de base”, reflexiona. Sobre un possible retorn, Escribano té clara la seva resposta: “En un futur mai se sap, però jo estic molt bé a Poio i ara mateix no em veig tornant a jugar a Catalunya”.
