[Josep Mercadé, periodista]
L’encariment dels productes provocat per un increment de la inflació s’ha notat especialment als productes agraris. Verdures i fruites s’han encarit molt i tot sembla indicar que continuaran pujant, ja que la conjuntura és del tot desfavorable. Entre les variables, a banda de l’encariment dels processos productius, hi hem d’afegir el fenomen de la sequera, que està provocant un descens de la producció.
Des d’una perspectiva metropolitana costa d’entendre el patiment de la gent que es dedica a la pagesia. No és un més dels sectors productius que pateixen els efectes d’una situació econòmica cada com més complexa. Resulta que són els que ens alimenten i que depenen molt dels ajuts comunitaris al sector primari.
Quan s’arriba a nivells insostenibles, les mobilitzacions són la via escollida per intentar cridar l’atenció no solament de les instàncies de poder dels estats i de la Unió Europea, de qui depenen les polítiques agràries, sinó també de la resta de la població. El que hem vist aquests dies a les autopistes franceses i també a Alemanya és un tsunami pagès que probablement s’estendrà com una taca d’oli a altres zones d’Europa i també a casa nostra.
De fet, el sector agrari català ja ha anunciat accions d’aquí a pocs dies, que s’afegiran a les que es porten a terme a aquests països per denunciar l’augment de costos, els baixos preus que perceben, així com la maca d’ajudes per part de les administracions. La política agrària comunitària ha facilitat, però també ha condicionat molt, l’activitat de les persones que viuen del sector primari. La burocratització també és una de les queixes esgrimides en aquestes protestes. I és que qualsevol aspecte que tingui a veure amb fons europeus té unes tramitacions molt feixugues.
Ens podem preguntar què podem fer com a consumidors davant tota aquesta problemàtica que afecta, com dèiem, la nostra alimentació. La resposta no és fàcil, ja que en un mercat de productes tan globalitzat els consumidors acabem esclavitzats per les grans cadenes de distribució. Una de les vies seria potenciar el producte de proximitat, el de quilòmetre zero, que es diu. Però cal canviar les pautes de comportament dels consumidors i el valor que donem a determinats productes.
Tampoc podem defugir que els costos de la producció agrícola condicionen el preu i la seva competitivitat. Però hem de ser conscients què representen els aliments a la nostra escala de valors. De la prioritat que els donem dependrà que puguem contribuir a una millora de la producció agrícola.
