[Arnau Bonada, Economista i president de la Xarxa Onion]
Alguna vegada una idea us ha canviat la manera de veure el món? A mi em va succeir arran d’escoltar Miquel Puig a la sessió Model productiu i immigració a Catalunya, organitzada fa uns dies pel Col·legi d’Economistes. Certament, havia llegit devotament tots els llibres que aquest clarivident autor ha publicat els darrers anys. Tanmateix, tot va cobrar ple sentit quan, amb l’elegància provocativa que el caracteritza, va afirmar: “Oblidem-nos que el fet que un nou projecte creï llocs de treball sigui quelcom positiu”. Perquè ens trobem, va defensar, davant d’un canvi de paradigma: de l’abundància a l’escassetat de treballadors.
Venim d’un context històric demogràfic amb excedent de població activa, en què les polítiques públiques han incentivat, encertadament, la creació de llocs de treball. No obstant això, ara afrontem un escenari diametralment oposat. A Catalunya, en els propers 20 anys, de manera natural, la població en edat laboral minvarà en 627.000 persones. En el conjunt d’Espanya, per exemple, més del 50% dels funcionaris públics es jubilaran els propers 10 anys.
Per tant, el factor treball, i en especial la mà d’obra qualificada, es convertirà en un bé escàs. De fet, ja comença a succeir. En el meu dia a dia empresarial, us puc assegurar que el principal mal de cap de clients de tota mena de sectors és consolidar plantilles.
Hi ha tres possibles sortides per compensar aquesta manca de recursos humans. La primera és decréixer en sectors de baixa productivitat, com el turisme. La segona, continuar incorporant mà d’obra immigrant. Aquí cal advertir que, per mantenir la proporció poblacional actual, caldria assolir a Catalunya els 17 milions d’habitants el 2050… La tercera, que un canvi tecnològic disruptiu, com la intel·ligència artificial, modifiqui l’estructura productiva i alliberi mà d’obra. Probablement, s’acabarà esdevenint una combinació dels tres fenòmens.
D’ara endavant, quan llegiu a la premsa que un nou projecte, públic o privat, crearà tants llocs de treball, us recomano que tingueu una mirada crítica i més qualitativa que quantitativa. El factor treball és un recurs escàs i, com a tal, no es pot malbaratar. En altres paraules, la creació de determinats llocs de treball ens pot acabar comportant més costos que beneficis.
