Davallada en les ocupacions d’habitatge a Sabadell. Hi havia 1.442 pisos sostrets a la ciutat a 31 de desembre de 2023, un 1,9% menys que l’any anterior, segons les dades facilitades pel departament d’Habitatge de l’Ajuntament. La baixada és mínima, però trenca la tendència ascendent que s’arrossegava des de l’esclat de la crisi econòmica del 2008.
Des que hi ha registres, ara farà vuit anys, el total d’immobles sostrets s’ha duplicat, passant de 766 casos (2015) a 1.442 (2023). La pujada més destacada es va produir entre 2015 i 2016 (+29,5%), segons apunten les dades del consistori. Actualment, si es creua l’estadística municipal amb habitatges registrats a la Direcció General del Cadastre (90.998), pràcticament dos de cada 100 pisos estan ocupats.
Mentre algunes ocupacions es resolen, altres s’allarguen en el temps. I any rere any, també n’hi ha de noves: els Mossos d’Esquadra van identificar 158 nous casos més el 2022, l’últim amb informació disponible. Sabadell es va situar en quart lloc entre les grans ciutats catalanes, al nivell de Terrassa (157) i per darrere de Barcelona (1.052), Badalona (634) i Mataró (329).
La Policia Municipal aplica un protocol específic per impedir que els ocupes s’instal·lin en l’habitatge definitivament. L’alcaldessa, Marta Farrés, constata que l’actuació policial ha evitat 58 temptatives l’any 2022 i 72 més el 2023. “L’objectiu és aturar les ocupacions en calent”, exposa. “Les dades demostren que es pot revertir la situació i que és qüestió de creure-s’ho i de posar-hi recursos”, indica.
48 edificis amb ocupes conflictius
La majoria d’actors implicats –administracions, policies, agents judicials, tenidors, entitats en defensa de l’habitatge– constaten que el gran gruix de les ocupacions són per necessitat i no comporten problemes de convivència, incivisme ni estan associats a activitats delinqüencials.
No obstant això, el tinent d’alcaldessa i regidor d’Habitatge, Eloi Cortés, lamenta que Sabadell hagi de conviure amb immobles sostrets on hi ha “una gran conflictivitat i delinqüència associades”. El departament d’Habitatge ha identificat 48 edificis on hi ha pisos ocupats “problemàtics”. D’aquests, 21 són de nivell 1, el més elevat.
“Entre aquests hi ha els ocupes que viuen a la plaça de les Tres Torres que van agredir un treballador de Smatsa o el cas de l’edifici de Ribot i Serra, on s’ha detectat delictes contra la salut pública”, indica el regidor. Des de l’Ajuntament s’han redactat informes específics i s’han denunciat a Fiscalia.
Un dels blocs amb pisos identificats com a conflictius per part de l’Ajuntament al carrer Ribot i Serra de la Creu Alta / VICTOR CASTILLO
També s’encadenen els problemes en un bloc al carrer Tetuan (l’Eixample) i en un altre situat a Plini el Vell (Can Rull), on els ocupes conviuen amb els propietaris. “Ha de venir la policia cada dos per tres. Fan moltes festes i la brutícia arriba al carrer”, indica un veí que viu prop d’aquest últim bloc de pisos.
El bloc de pisos parcialment ocupat del carrer Plini el Vell, a Can Rull / VICTOR CASTILLO
Aquests casos es consideren una prioritat a nivell polític. “No podem permetre les ocupacions conflictives. Hem de garantir la convivència a la ciutat”, defensa l’alcaldessa, Marta Farrés, que assegura que els ajuntaments estan “molt sols” davant les ocupacions i demana canvis legislatius “per actuar davant les màfies i les ocupacions que generen problemes de convivència”, així com canvis en l’actuació policial i uns jutjats i serveis especialitzats.
L’empresa d’habitatge públic Vimusa té un paquet de sis milions d’euros reservat per a la compra de pisos ocupats per desallotjar-los i reconvertir-los en habitatge protegit. Fa uns mesos es va adquirir un primer bloc de pisos en aquestes circumstàncies.
Conviure-hi cada dia: “L’edifici fa por”
Com és ser propietari i conviure amb una realitat així? Ho coneix bé la Dolors, que ha demanat utilitzar un nom fals i no indicar l’edifici on viu, en mans d’un fons d’inversió i amb molts pisos ocupats des de fa anys: “L’edifici fa por. Tenim les zones comunes molt malmeses, ens van cremar un replà en un incendi… Van colpejar l’accés al pàrquing i això no ho cobreix l’assegurança. Què hem de fer? Per què la justícia no actua?”, lamenta.
Sabadell té el segon jutjat amb més causes pendents de resoldre a Catalunya en termes generals. A falta de conèixer les dades del Consell General del Poder Judicial de l’any passat, només Barcelona (69.654) va superar la capital vallesana (17.947) en nombre de litigis oberts tant per la via civil com la penal el 2022. Els jutjats de la capital vallesana van quedar per sobre de capitals de província com Lleida (12.911) i Tarragona (12.263).
/ VICTOR CASTILLO
Aquesta realitat es trasllada als litigis per usurpació d’immobles, on hi ha tres factors més que entren en joc –fins i tot en els casos més conflictius–: la llei, qui és el propietari i qui ocupa. “Per molt conflictiva que sigui una família, si hi tenen un fill, sempre preval la protecció del menor”, indiquen fonts de Fiscalia al Diari. A banda, quan la propietat està en mans d’un fons d’inversió, aquest “de vegades ni es persona” als jutjats i aleshores el conflicte “no es demostra i s’eternitza”.
El marc legal sobre les usurpacions d’immobles tampoc no ajuda, segons el Ministeri Públic. “Són delictes lleus. Nosaltres demanem el desallotgem immediat, sobretot en els casos més complicats, blocs sencers ocupats on s’han detectat delictes com tràfic de drogues... però la realitat és tossuda, i el problema s’enquista”.
“Si expulses i res més, què fas? Condemnes les famílies”
El Sindicat de Llogateres de Sabadell considera que la baixada de les ocupacions a la ciutat respon a l’estratègia de “mà dura policial” del Govern municipal i del PSC “que ven i dona vots”. Un dels seus membres de l’entitat, Josep Anguera, considera que l’estratègia municipal és errònia: “Si només expulses i no fas res més, què fas? Condemnes les famílies”, assegura i constata que hi ha famílies que els és “impossible” pagar un lloguer.
Els arrendaments van marcar un nou rècord a Sabadell el gener passat, a les portes de l’entrada en vigor del topall als preus que permet la Llei d’Habitatge estatal. El preu mitjà a Sabadell es va situar en 753,08 euros, un 50% més que fa una dècada, segons dades de l’Incasòl. Això representa 4 de cada 10 euros dels ingressos mensuals d’un sabadellenc mitjà.
Moltes de les famílies en situació de vulnerabilitat que s’han desatllotjat es deriven a espais provisionals com hostals. Anguera critica que hi hagi una “llarga llista d’espera” per acollir-los en pisos compartits de Vimusa que “mai es descongestionen”.
La regulació dels preus del lloguer no és suficient, segons el Sindicat de Llogateres. En clau municipal, Anguera insta l’Ajuntament a construir més habitatge públic, i a escala estatal, creu que s’haurien d’abaixar més els preus del lloguer i afavorir els contractes amb un cost tancat per a tota la vida.
Creixen les operacions policials contra les ocupacions: prop d’un centenar aquest 2023
