A Sabadell hi ha 1.704 habitatges municipals destinats a lloguer social en l’actualitat. Segons els càlculs del Departament de Territori de la Generalitat, un 10,3% dels pisos de la ciutat haurien de ser de lloguer social en els pròxims vint anys. Això vol dir que, partint del parc d’habitatge actual (90.098), avui dia hauríem de tenir 9.373 pisos destinats a un lloguer accessible. A Sabadell estem lluny d’aquesta xifra i totes les ciutats del país travessen una situació semblant.
Els preus del lloguer estan més alts que mai: un pis costa 753,08 euros al mes de mitjana, segons les darreres dades facilitades per l’Incasòl. Encara és aviat per saber quin efecte tindrà el límit de preus marcat per la nova Llei d’Habitatge estatal que ja ha començat a aplicar la Generalitat, la primera administració autonòmica que ha fet el pas.
Llogar un pis és una inversió per a molts sabadellencs i, com qualsevol inversió, ha de tenir un cert marge de benefici. No es pot criminalitzar tots els propietaris, menys si són petits o mitjans tenidors. És molt més senzill: l’oferta de lloguer no arriba a la demanda ni a Sabadell ni a la majoria de municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per això, els preus es disparen. Arrosseguem dècades de manca d’inversió en habitatge públic, i ara en patim les conseqüències. “De aquellos polvos, estos lodos”, diu la dita castellana.
