[Jordi Serrano, historiador i rector emèrit de la UPEC]
He trigat temps a escriure aquest article, tinc massa sentiments implicats per poder-ne fer una anàlisi precisa. Són massa anys fent un cafè, una cervesa o dinar al restaurant de la Mola. Ha estat una cosa tan original, estranya i única que ha fet que no em plantegés res.
Quan vaig llegir que s’anunciava el tancament em va venir de nou. També és cert que fa tres mesos amb un grup d’amics hi vam anar a sopar un divendres a la nit. La gentada va quedar com un avís a l’inconscient. Crec que en general els mitjans de comunicació han fet malament la seva feina. Ha tingut molt ressò la visió de l’empresa que ho gestiona. La Diputació de Barcelona ha callat. Incomprensible. Després de 50 anys no tenen preparada una alternativa. I no s’ha donat espai que s’expliquin qui realment hi entén, com són els centres excursionistes, en especial la nostra UES. A qui representen els centres excursionistes? Doncs als que ens estimem la muntanya.
M’he llegit el Pla Director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, del seu entorn i dels accessos. Un informe extern de la Diputació del 2016. No el cita ningú, potser és massa llarg, 178 pàgines. Aquesta hauria de ser la feina del periodisme, posar a l’abast del ciutadà corrent dades científiques. Per exemple, la massificació del cim de la Mola no es deu al restaurant. Hi pugen almenys 132.000 persones de les quals només 16.000 van entrar al bar restaurant. El 2014 van deixar el cotxe a Can Robert 47.791 vehicles i al Coll d’Estenalles, 82.786. I quan tindrem un autobús llançadora des de Sabadell dissabtes i diumenges fins a Can Robert i un d’almenys dos trajectes a Mura? A Terrassa en tenen un els diumenges.
Si llegeixes la situació dels equips d’aigua, depuració i generació d’energia (fotos incloses), quedes esgarrifat de la precarietat de les instal·lacions. Fins i tot es parla de com s’encallen les canonades a causa de la femta. No entrem en detalls. El 2016 ja plantejaven posar-hi vàters secs. També es recomana, el 2016, estabular els burros a baix i no a dalt de la Mola.
El restaurant ha mort d’èxit. Fins i tot s’hi ha fet reunions motivacionals d’empresa. A més, al mercat de curiositats de consum ha esdevingut un objectiu, només cal veure alguns comentaris al Tripadvisor.
Què proposaria? Tornar a l’esperit inicial: ser un refugi. Els dinars de dissabte i diumenge i els sopars de divendres i dissabte s’han disparat. Que llavors no és rendible la concessió? Doncs que es faci un conveni compensant-ho i fent-ho possible. Segurament, no es poden fer dinars i sopars, sinó només entrepans. Així et treus de sobre els urbanites.
El pla dona moltes idees, el que sorprèn és que moltes que estan quantificades i són ridícules econòmicament no s’hagin fet. Un rètol a l’aparcament de Can Robert, per exemple. Que molta gent puja a la Mola? Doncs millor, així millora la salut física i mental dels sabadellencs. Sort en tenim! És una meravella! Tampoc convertim la Mola en un problema.
