Fotos: José Manso, expulsant els francesos de Sabadell l’any 1812, i una pintura de militars francesos. Retrat de Josep Manso i Solà i de Josep Salvany i Oller.
En l’anomenada Guerra de la Independència (1808-1814), la vila de Sabadell no va figurar en primera línia com altres poblacions, segurament, la seva situació estratègica no ho va propiciar, però sí que va patir episodis de violència, especialment el març del 1809.
Ara farà 215 anys que les tropes franceses van entrar a Sabadell, on van perpetrar tota mena de saquejos, violacions i morts. Explica Miquel Carreras i Costajussà a Elements d’Història de Sabadell que uns dies després de la primera batalla del Bruc, el 9 de juny del 1808, l’Ajuntament va rebre ordre d’enviar un comissionat de la Junta Governativa per a l’organització del sometent, que era a Molins de Rei, vila en què residia el quarter general. Va ser designat el síndic Josep Salvany, que en temps d’aquella guerra va representar la vila i que disposava d’un sometent de 46 homes, majoritàriament pagesos. Salvany ja era a Molins de Rei des del 7 de juny, va ser el primer d’acudir-hi amb els seus homes i s’hi van estar quatre dies. Després, del 25 de juny al 9 de juliol, el sometent de Sabadell va servir al cordó format a Montcada.
Josep Salvany i Oller, jurista, síndic, alcalde, polític i historiador, va néixer a Sabadell el 18 d’octubre de 1780, a la Casa Salvany del carrer Alt del Pedregar. Va estudiar Filosofia al Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. Salvany va tenir un paper clau en aquells greus esdeveniments.
Un altre personatge clau va ser Josep Manso i Solà, nascut a Borredà (Berguedà) el setembre del 1785 i moliner d’ofici que, amb l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808, es va unir a les guerrilles de pagesos del Berguedà que lluitaven contra els francesos i el 1809 ja era capità d’una companyia que actuava al Baix Llobregat. En acabar la guerra va ser nomenat general de brigada.
El sometent va estar molt actiu durant tota la Guerra del Francès, destorbant i obstaculitzant els atacs de les tropes franceses
Basat en obres d’Adolf Blanch i de Víctor Balaguer, la Guia Històrica, Estadística i Geogràfica de Sabadell de l’any 1867, publica el relat, ben detallat, dels fets que es van viure a la vila entre el 1808 i el 1814.
Un relat que comença: “Amb bon peu semblava entrar Sabadell al segle XIX, ja que les florents fàbriques de cotó donaven bons jornals als obrers i grans beneficis als amos. Aquella prosperitat va portar la joia a la població i les diversions entre els joves, i aleshores es va establir a Sabadell el primer billar o millor dos; doncs en vista que el primer el va plantar un foraster era molt concorregut pel poble baix, contra el que s’esperava, un veí en va posar un altre a casa seva atraient les persones principals, fins i tot els religiosos.
Els pobles s’afanyen a votar fons i homes per sostenir la guerra, quan s’haurien d’imposar sacrificis per conservar la pau. Quan greus i grans mals han vingut sobre Sabadell de les guerres, i encara ens veiem obligats a parlar d’una altra que en devastació, misèria i sacrificis no cedeix gens a les passades. Ens referim a la d’independència, que durant molts anys va tallar el progrés de Sabadell, guerra per una altra part justa per nosaltres, guerra necessària, guerra que era un deure sostenir-la. És sabut com va complir l’Espanya sencera aquest penós i sagrat deure no cedint fins a fer fora del nostre sòl els invasors; i encara que Sabadell no va figurar a primera línia com alguns altres pobles, ja que la seva situació estratègica no la va posar en el cas, tampoc va desmentir en res el seu patriotisme, patint els seus habitants la gana, la misèria, les fugides, els saquejos, i sortint a engrossir els sometents per no donar pau ni repòs als avorrits enemics. Matar un francès era pels nostres pares l’obra més meritòria, i no cal estranyar-ho, ja que ells van haver de recollir de la plaça pública les closques dels pinyons per moldre-les i pastar pa.”
Tot seguit hi ha alguns fets particulars de la lluita gegantina i desesperada.
A la tarda del 7 d’agost del 1808 va arribar a Sabadell el comte de Cadalgués procedent de Martorell i Terrassa, amb tres companyies de soldats del regiment de Sòria, una de granaders del regiment de Borbó, dos mil miquelets i sometents de diversos corregiments, manats pel coronel Baget, i tres peces d’artilleria. Després d’haver descansat aquesta divisió dues hores en aquesta vila, va prosseguir el seu camí cap a Granollers i Girona, d’on en companyia d’altres forces allà apostades van fer fora el dia 16 els assetjadors enemics manats per Duhesme.
El 25 de març del 1809, les avançades franceses van penetrar a Sabadell i van ser desallotjades pels sometents de Sentmenat, manats per Turull; però van tornar els enemics amb més força el dia 29, i malgrat els sometents que els van fer joc, es van apoderar de la població lliurant-se en venjança al robatori, a l’assassinat i a miserables violacions. Van amenaçar Castellar el dia 30, però els seus habitants ja preparats per rebutjar-los, com ho van aconseguir auxiliats dels sometents de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines, els quals obrint rases i embarassant el camí, van carregar sobre ells per tal de percebre’ls, que els van obligar a recollir-se a Sabadell.
Als primers d’abril del 1810 fugint de Manresa i perseguit constantment pels sometents, el general Schwartz, en arribar als voltants de Sabadell, es va veure detingut per les tropes de Milans del Bosch i del prevere Rovira, que va llançar la seva gent a la baioneta i va destrossar completament els contraris, matant-los 500 homes i una dona de la família del general, el qual va tenir el cavall mort, i es va escapar amb dos ferits, seguit només d’uns 300 homes i deixant altres presoners, entre els quals hi havia dues dones i diversos oficials i cirurgians.
I no va ser aquesta l’única vegada que els sabadellencs van veure venjat el seu greuge del 29 de març del 1809, ja que mentre el primer de desembre del 1813 el general Suchet es va veure obligat a retirar-se vergonyosament de la part del Llobregat cap a Barcelona, l’endemà l’intrèpid Manso va foragitar de Sabadell el general Musnier, que pertanyia a la mateixa divisió de Suchet, i li va cremar el campament.
De poc li va venir que a Sabadell no tingués desenllaç una intriga que va ser molt pesada als francesos. L’ajudant de Suchet i cap de batalló, Juan Van-Halen, era fill de pares irlandesos i oriünd de Cadis, i encara que al principi de la guerra va seguir la causa de la nació, caigut presoner el 1809 va reconèixer el rei Josep i va arribar a ocupar la posició que queda dit. El 1813 va voler tornar una altra vegada al si de la pàtria, i a aquest efecte va escriure al baró d’Eroles oferint-li els seus serveis. Posats tots dos d’acord, a mitjan gener del 1814 va sortir Van-Halen de Barcelona amb ordres falses, acompanyat de quatre hússars, i en arribar a Sant Andreu es va fer seguir pel cap acantonat en aquest poble amb dos esquadrons de cavalleria.
Pel camí Van-Halen es va avançar seguit de dos soldats, i en arribar a Sabadell a les cinc de la matinada va escriure a Eroles que estava apostat a la vista de Sant Feliu amb forces suficients: “Porto enganyats dos esquadrons, és difícil fer-los seguir més endavant sense portar aquí alguna tropa. Estic disposat a tot. M’he avançat amb dos ordenances, perquè ha calgut”. Tot i això, recelós el comandant de Sant Andreu, va fer tornar a reagrupar els seus soldats, sense que els nostres poguessin perseguir-los. Malaurada però no descoberta enterament la traïció de Van-Halen, va donar després resultats més importants en altres parts.
El relat acaba amb un final més emotiu: “Acabarem aquest assumpte explicant un fet novel·lesc que ens han referit. Durant la guerra vivia en aquesta vila una donzella francesa, els pares de la qual l’havien enviat al costat d’un oncle seu per distreure-la d’uns amors que no aprovava la família. En una de les moltes visites que ens van fer els imperials amb gran perill sempre de les persones i hisendes dels veïns, l’oncle de la jove va sortir de casa amb ànim de travar relacions amb un oficial, portar-lo amb ell, i alliberar-se per aquest mitjà dels insults i atropellaments acostumats; però quina no va ser la seva sorpresa en posar el peu a casa seva en veure que la seva neboda reconeixia en el jove oficial el seu antic amant avivant-se a l’acte els mal extingits amors! El bon oncle ja no va voler resistir més a la sort dels dos joves, i abaixant el cap davant aquell fet providencial va rebre a casa seva l’oficial, que poc abans era el seu enemic, com un nou i estimat nebot”.
A més a més…
Van ser diversos els personatges que van intervenir amb èxit a la Guerra del Francès, però Josep Salvany, a l’inici, i Josep Manso, al final, en van ser dos dels més lloats a Sabadell. Ambdós disposen d’un carrer amb el seu nom.
