La Maria Henarejos té 48 anys i pateix esclerosi múltiple, un diagnòstic que l’obliga a anar amb una cadira de rodes. Des de fa 13 anys, viu amb la seva filla en un pis de lloguer de protecció oficial a Sabadell. Fa un any, va rebre un avís anunciant que havia de deixar l’immoble. Aleshores, li van donar un termini d’un any per buscar un altre habitatge. El pròxim 31 de març s’esgotarà el temps i haurà d’abandonar la llar on ha viscut més d’una dècada. Una situació que l’ha empès a aixecar la veu, fent un crit d’auxili.
Fotografia de la Maria Henarejos | Victor Castillo
“No hi ha habitatges adaptats. He estat els últims mesos cercant una opció que s’ajusti a les meves necessitats, però no n’hi ha”, lamenta ella mateixa, que ja s’ha posat en contacte amb la cartera de Serveis Socials i el síndic de greuges sabadellenc, sense trobar per ara solucions al seu cas.
Fonts municipals especifiquen que la veïna va rebre l’avís un cop finalitzat el contracte i que s’han fet tantes pròrrogues com permetien la legalitat i la normativa vigent. Atenent la seva casuística, les mateixes veus sostenen que se l’està acompanyant i que es treballa per trobar la millor solució, que urgeix per la proximitat de la data límit de sortida.
Quants pisos de lloguer social adaptats hi ha?
Actualment, a Sabadell hi ha més d’un miler de pisos en règim de lloguer social (1.115 habitatges) gestionats per Vimusa, que representen poc més de l’1,8% de tots els habitatges registrats (90.998) al cadastre el 2022. D’aquests, un total de 400 (prop del 36%) disposen de les condicions tècniques adequades per a la residència de persones amb mobilitat reduïda, una xifra a la qual caldria sumar els de l’empresa mixta SBD Lloguer Social. Segons fonts municipals, el 83,25% dels habitatges d’aquest segon grup es destinen al programa de gent gran i la resta, un 16,75% (un total de 67), al programa general de lloguer, on s’integra l’il·lustratiu cas de la Maria.
Les citades veus detallen que l’assignació dels habitatges es porta a terme per rigorós ordre d’inscripció, les condicions específiques del programa, les característiques de l’habitatge i la composició de la unitat de convivència del sol·licitant. En aquests moments, al registre de sol·licitants d’habitatge hi ha 17 sol·licitants d’habitatge adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Una llista on s’inclou la veïna de Can Rull, que urgeix a l’Ajuntament a trobar una alternativa per evitar un canvi de domicili que suposaria un trasbals per a ella.
“Vull continuar vivint on fins ara”
L’habitatge on ha viscut aquests tretze anys -en règim transitori- té portes amples, mobles a l’altura i altres particularitats que fan que sigui idoni per a la seva situació. “El meu objectiu és continuar vivint on visc”, diu, tot i que ha mirat altres opcions, també fora del mercat de pisos protegits -que suposaria un major impacte en la seva butxaca-.
La Maria Henarejos, al seu actual pis de Sabadell | Victor Castillo
Tot i que es mostra comprensiva, demana accions amb celeritat. “Entenc que no soc l’única persona al món que necessita un habitatge de protecció oficial, però no aniré a viure a sota d’un pont”, declara amb preocupació. Fins ara, el preu mensual a pagar -tenint en compte que viu també amb la seva filla- garantia el seu benestar. Una situació que ara veu amenaçada. “Sempre he pagat i no he suposat cap problema. Demano una mica d’empatia amb les persones que tenim alguna discapacitat”, assenyala.
Ampliació del parc públic d’habitatges
Segons el nou Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) que ha aprovat el govern català de forma provisional, Sabadell hauria de multiplicar per cinc el seu parc d’habitatges de lloguer social en els pròxims vint anys si vol complir amb el compromís que li reclama la Generalitat de Catalunya.
Per complir l’objectiu, tant l’Ajuntament de la ciutat com la Generalitat de Catalunya haurien de construir uns 7.669 pisos de lloguer social (cinc vegades i mitja més dels que hi ha ara) per arribar als 9.373 d’aquesta tipologia que hi hauria d’haver al municipi d’aquí a dues dècades, sense tenir en compte el creixement que tindrà la ciutat amb altres promocions d’habitatge lliure. En l’ampliació del parc públic, s’hauran d’incorporar també nous espais adaptats per a persones amb alguna discapacitat, una necessitat que angoixa des de fa mesos la Maria.
