Serà un any amb notícies fresques sobre Flashy Ice Cream. El grup sabadellenc de música urbana, format per Sneaky Flex (Arnau Sabater) i Pol Giancana, va viatjar a finals de l’any passat a Argentina per inspirar-se musicalment i fa poc que n’hem vist alguns resultats. De moment, un primer volum de quatre cançons, sota el títol Sempre joves x1 i amb el tema Cada Tren com a punta de llança. Un amor platònic i fugisser a la línia R4. A més, tenen previst tornar a ser la banda sonora de l’estiu amb música fresca i alegre. Abans, però, actuaran a l’Embassa’t.
Els Flashy Ice Cream sou enamoradissos?
— Sneaky Flex: Sí, a vegades massa.
— Pol Giancana: Jo potser no tant. A primera vista, potser. Però quan rasco, em costa més.
Ho pregunto perquè l’amor és el pal de paller de moltes de les vostres cançons.
—Sneaky Flex: Amb la música connecto molt per expressar aquest sentiment. Cantem sobre moltes coses, però és una part important, sí.
—Pol Giancana: Home, és de les coses més importants. L’amor, ja sigui per una feina, pels teus amics o la teva parella.
El disc es diu Sempre Joves. Té a veure amb una manera de fer vitalista?
— Pol Giancana: És l’actitud que es té més de jove que d’adult de… a muerte. No autolimitar-te i aprofitar.
— Sneaky Flex: Apuntar-te a tots els bombardejos possibles i no limitar-te a res segons el que està establert per la teva edat. Es tracta que la vida te la construeixis tu, i no la societat segons l’edat que tinguis.
— Pol Giancana: Sí, es tracta de refusar això, la creença que als 30 has de tenir fills, una feina estable… T’imaginaves als 30 anant amb traje cada dia i… sort.
Viviu un punt d’incomprensió com a artistes? A la cançó A qui trucaries canteu “a vegades sento que no entenen que m’agradi aquesta vida”.
— Sneaky Flex: Alguna cosa, sí. Ara la gent no em qüestiona ni jutja aquesta vida perquè Flashy ja és una realitat forta. Però sí que en un inici, quan estàvem tota la setmana a l’estudi i després de festa, sobretot per la part familiar era… “Tio, centra’t”. O molts cops hem hagut d’explicar, fins i tot als col·legues, que hem hagut de ser presents a una festa perquè certa gent ens veiés o per conèixer o fer una col·laboració amb algú. La gent no ho acaba d’entendre, es pensa que estàs de festa i ja està. És important estar ben connectat i present.
— Pol Giancana: Crec que és difícil entendre-ho. I entendre que estàs a l’estudi treballant i no estàs de hàhas amb els amics.
Alhora, reivindicar la joventut no és una reacció a adonar-se que cada vegada un es fa més gran?
— Pol Giancana: Una mica, tio. Tinc amics que tenen la mateixa edat que jo i ja tenen una casa i el següent és tenir un fill. És una realitat que per mi està lluny… No sé quant lluny, de fet potser m’està mirant des de la cantonada (es gira i mira la cantonada, tots dos es pixen de riure).
Per què escolliu anar a l’Argentina per gravar Sempre Joves?
— Pol Giancana: Ens agrada viatjar i experimentar com ens sentim a fora d’una zona de confort, a fora de la teva gent, de la teva rutina, com vam fer anant a Londres. Però a l’Argentina parlem el mateix idioma, que és la manera de crear un vincle més fort. I hi ha molta música, és un dels llocs on passen moltes coses a nivell mundial. Complia bastantes coses que necessitàvem.
Com vau fer els contactes?
— Sneaky Flex: Anàvem des de zero. I va ser anar sortint, conèixer gent, caure’ns bé… Va venir amb nosaltres la Santa Salut, que ja hi havia estat un parell de vegades i coneixia gent. Vam estar-hi uns dos mesos i va ser molt orgànic tot.
Tot plegat va ser fàcil cantant en català?
— Sneaky Flex: No vam trobar cap mena de barrera, era una qüestió de feeling amb els artistes. De fet, els molava, els semblava interessant.
Amb què us quedeu d’aquesta experiència?
— Pol Giancana: Amb el vincle amb les persones, els col·legues que hem fet i amb qui hem connectat.
— Sneaky Flex: Ens ha ajudat molt a plantejar els següents passos per seguir pujant i créixer el projecte en el futur.
I parlant de futur. Cap a on voleu encarar-lo?
— Sneaky Flex: No ens volem posar límit, no?
— Pol Giancana: Volem fer el que ens agrada, sentir-nos realitzats i orgullosos del que fem i guanyar-nos la vida.
Els periodistes tenim l’obsessió d’etiquetar el que feu els artistes. En el vostre darrer disc és complicadíssim, perquè és estilísticament molt variat.
— Sneaky Flex: És així. I molts cops no es correspon l’etiqueta amb el que hem fet.
— Pol Giancana: No ens posem barreres de si fem reggaeton o pop, sinó que anem fent el que ens mola. Per exemple, el que traurem a l’estiu volem que transporti, que sigui lluminós, i tindrà una mica de dancehall, reggaeton, mambo, afro…
A qui trucaríeu després d’una bona notícia?
— Pol Giancana: A la meva parella i als meus amics.
— Sneaky Flex: Al meu pare, primer. Després als amics i a la parella.
Amb quin missatge voleu que es quedi qui escolti Sempre Joves?
— Pol Giancana: Que persegueixis el que et mola fer, el que t’agrada i, si ho veus possible, no et tiris enrere pel camí que t’han marcat o el que digui la penya.
