Punt final. Els Mossos d’Esquadra s’han desplegat aquest dimecres a primera hora per fer efectiu el desallotjament de L’Obrera a Sabadell. Després de diversos mesos d’incertesa al voltant de la data, aquest 13 de març ha començat l’enderrocament de l’edifici, situat a l’avinguda de Barberà.
L’espai estava ocupat des de l’any 2015 i en les darreres setmanes la pressió sobre l’equipament havia augmentat, amb diferents avisos sobre un desnonament que al final s’ha consumat aquest dimecres. Els treballs han començat cap a les sis del matí per enderrocar l’edifici, que es trobava buit en el moment d’iniciar l’actuació, segons fonts policials.
Dessallotjament de L’Obrera | Cedida
Per tal de dur a terme l’operatiu, els carrers de l’entorn de L’Obrera han quedat tallats, amb un ampli dispositiu per bloquejar els accessos. L’entitat ha fet una piulada a les xarxes socials expressant la seva “ràbia” després de veure com es destrossava l’edifici. L’Obrera ha convocat una manifestació aquest mateix dimecres a les set de la tarda al voltant de la seu. En un comunicat fet públic durant la jornada, el col·lectiu critica la postura de la propietat i l’Ajuntament al llarg de tot el procés negociador.
Comunicat del centre social
En el text, l’entitat exigeix la cessió i creació d’espais sota control popular, transparència i equitat en l’assignació d’aquests espais, rendiment de comptes per part de l’Ajuntament de Sabadell per la seva “inacció política” i reclama “la dimissió en bloc de tot l’equip de govern del PSC de Sabadell per còmplices d’aquest nou atac als col·lectius autogestionats de la ciutat”. Els membres del centre social avisen que no cessaran en el seu activisme a la ciutat.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Sabadell ha evitat pronunciar-se sobre els fets, tot i que fonts municipals van apuntar fa algunes setmanes que el desallotjament era una decisió judicial i que el consistori “acatava les decisions judicials”.
La cronologia dels fets
Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han especificat que la propietat va presentar demanda per ocupació l’any 2015. Després de diversos procediments judicials, es va instar l’execució el 2023, que en un primer moment no es va poder dur a terme. En ser un local, i no una vivenda habitual, la magistrada va acordar, dins del marge que la llei permet, una execució en data oberta.
La data, remarquen les citades fonts, ha estat fixada en coordinació entre el SAC-Servei d’Actes de Comunicació, el jutjat i Mossos d’Esquadra, executant una sentència que ha acabat amb la demolició del bloc.
Els carrers estan tallats, els Mossos bloquegen els accessos i l’excavadora destrueix L’Obrera.
La ràbia ens bull la sang.
Ja estem organitzades per donar resposta. Estiguem totes atentes a les xarxes! pic.twitter.com/90mO21EmY0— L’Obrera (@l_obrera) March 13, 2024
Dessallotjament de L’Obrera | Cedida
Un intent el passat 6 de novembre
El passat 6 de novembre era la data assenyalada per al primer intent de desallotjament, que va acabar aturat. El procés es va activar fa cinc anys, amb Cajamar com a propietari de l’espai i principal demandant. Posteriorment, es va accelerar amb la compra de l’edifici per part de la constructora Nedax, actual propietari.
Ja durant el mes de gener, el Centre Social va anunciar a través d’un comunicat que tornava a estar sota una nova ordre de desallotjament, amb data oberta. La decisió va ser criticada per l’entitat, que ho considerava “una eina abusiva i covarda”. Finalment, aquest dimecres s’ha fet efectiva l’ordre.
Què és L’Obrera?
L’1 de maig del 2015 L’Obrera obria les seves portes. L’espai iniciava el seu recorregut amb l’ocupació d’un antic edifici abandonat de l’avinguda de Barberà. Durant aquests anys, el centre social ha ofert una gran varietat d’activitats als veïns de l’Eixample i voltants: el gimnàs popular Rukeli, una escola d’idiomes o un hort comunitari en són alguns exemples.
Un llarg procés
El procés de desallotjament ha arribat després d’anys de negociacions. Reunions entre l’Obrera, Nedax i Ajuntament que no han arribat a bon port. Des de l’Obrera s’ha acusat repetidament Nedax d’oferir “un ús de l’immoble a preu incert sempre que s’abandonés l’espai durant un temps indefinit” i també s’assenyalava a l’Ajuntament per no proposar alternatives i votar en contra en una moció que es va presentar al ple sobre el futur de l’equipament.
