L’any 1967, l’Asamblea de Periodistas Deportivos de España, reunida a Palma (Mallorca), atorgava a Sabadell el títol de Ciutat Piloto del Deporte Espanyol. Amb aquest gest es reconeixia la gran tasca esportiva que al llarg d’aquells darrers anys havia dut a terme la ciutat, reflectida en la qualitat dels seus esportistes i en el nombre d’esports practicats, així com en el nombre de les seves instal·lacions.
Algunes capitals espanyoles van sol·licitar de Sabadell informació de la seva política municipal esportiva per intentar aconseguir fruits semblants, perquè, certament, aquells set esportistes olímpics que Sabadell aportaria a la participació espanyola a Mèxic l’any 1968 (Miquel Torres, Santiago Esteva, Josep Duran i Mari Pau Corominas, natació; Vicenç Brugat, waterpolo i Josep Lluís Garzón i Ferran Ortuño, futbol) no eren fruit de la improvisació o de la genialitat individual, sinó el resultat d’un treball pacient de més aprenentatge i selecció cuidada entre tota la joventut sabadellenca. En aquest sentit, el Patronat Municipal d’Esports fou un dels organismes que més atenció va posar en el desenvolupament esportiu de Sabadell i va organitzar anualment la festa de proclamació del Millor Esportista Sabadellenc i de la Millor Entitat Esportiva, i va crear, a fi d’evitar duplicacions, la Junta Central d’Educació Física –esportiva escolar– que ajuntava la tasca municipal i la de la Delegación de Joventudes.
/ AHS
L’historiador especialitzat en història de l’esport Xavier Pujadas i Martí escrivia a Esport i poder polític. Algunes reflexions sobre el cas de Sabadell en la dècada de 1960:
“La dictadura franquista, que durant les dècades de 1940 i 1950 havia mantingut de manera gairebé invariable el control polític de l’esport i l’educació física, es veié abocada a finals dels cinquanta a canviar la seva estratègia. L’aïllament, militarització i repressió anteriors donaren pas a les noves polítiques esportives de l’etapa “desarrollista” que, en general, van ser molt limitades o fracassaren per motius econòmics i d’estructura política. En la conjuntura dels anys seixanta la projecció esportiva de la ciutat de Sabadell va ser molt rellevant perquè es produí la coincidència paradoxal de dos factors. D’una banda, l’enorme capacitat i vitalitat d’una xarxa associativa de l’esport local que necessitava créixer –i que va comptar amb grans individualitats i molt bons resultats esportius– malgrat el control del règim i l’immobilisme de les polítiques esportives de postguerra. De l’altra, la pressura per part de les autoritats esportives de la dictadura d’impulsar una nova estratègia que donés bons resultats en l’expansió social i infraestructural de l’esport i en èxits esportius internacionals”.
Els anys cinquanta i seixanta Sabadell va apostar per l’esport. El mes d’agost del 1957 es va finalitzar la rehabilitació de l’antic edifici de La Energia, a l’actual plaça del Gas, cantonada amb el carrer de Sant Pere, per destinar-lo a les funcions de Gimnàs Municipal. El 28 de novembre del 1957 es va signar el contracte entre l’Ajuntament de Sabadell i Joaquim Blume segons el qual Blume es feia càrrec de la direcció tècnica del Gimnàs Municipal.
L’any 1958, la natació era un dels esports més practicats i amb més projecció a Sabadell, el Club Natació tenia aleshores 2.400 socis, 400 dels quals eren dones. Aquell any es van iniciar les obres per cobrir la piscina, que es va inaugurar el juny del 1959. El senyor Antoni Monés i Giner, president de l’entitat, estava realment satisfet, ja es podien fer més entrenaments i es podien organitzar competicions d’hivern.
El 8 de juliol del 1961 es van inaugurar les pistes municipals d’atletisme. Es va afirmar que eren les millors pistes d’atletisme de tot l’estat. La qualitat de les pistes de cendra i el nivell organitzatiu demostrat per la JAS van permetre la celebració d’importants competicions en la dècada dels seixanta.
/ AHS
El setembre del 1966 es va inaugurar la piscina olímpica municipal al complex de Sant Oleguer. Una piscina de 50 metres on es van celebrar els LVI Campionats Nacionals de Natació i Salts, en què es van registrar excel·lents marques.
El 20 d’agost del 1967 es va inaugurar l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta, seu oficial de l’equip del Centre d’Esports Sabadell.
L’any 1970 es va inaugurar el Pavelló Municipal d’Esports, que disposa d’una pista poliesportiva i una pista d’atletisme.
Uns anys abans d’aquell reconeixement de l’any 1967 dels mèrits esportius de la ciutat de Sabadell, al carrer de Sant Antoni de la ciutat, es va col·locar una ceràmica que homenatjava l’esport de Sabadell i les seves especialitats amb un mosaic de ceràmica en què hi havia totes les disciplines que es practicaven. Era el dissabte 14 de maig del 1960.
Els esports que hi figuraven eren: gimnàstica, arts marcials, boxa, atletisme, tennis, hoquei patins, bàsquet, futbol, handbol, escacs, hípica, columbofília, natació, esquí, cacera, immersió, pesca, excursionisme i escalada, tennis taula, aviació, competició scooters, ciclisme, motociclisme, i automobilisme.
En el mosaic, juntament amb esports tan multitudinaris com el futbol, n’hi havia d’altres tan minoritaris com el tennis taula
La premsa d’aquells dies explicava que el carrer de Sant Antoni s’havia vestit de festa amb motiu del descobriment del mosaic esportiu que la seva agrupació de veïns va tenir la feliç idea de col·locar, unint-ho als diversos que tan recollit carrer posseeix. Van ser les paraules del degà dels periodistes esportius locals, el senyor Lluís Papell, les que van obrir l’acte, a les quals van seguir les dels representants de clubs locals. El senyor Joan Sala i Rovira, president de l’Agrupació de Veïns després de rendir un càlid record al fins llavors alcalde de Sabadell, José María Marcet, per l’interès que sempre havia pres per les iniciatives del carrer de Sant Antoni, va explicar que l’únic mòbil que pretenia la col·locació d’aquest mosaic era la germandat entre tots els esportistes locals i entre totes les entitats. Va ser el tinent d’alcalde, el senyor Josep Burrull, que després d’enaltir aquell gest va descobrir el mosaic, en què es podien veure totes les especialitats esportives que comptaven amb practicants a la nostra ciutat. Després, més tard, a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis, va tenir efecte la conferència que el senyor Luis Meléndez, redactor del Mundo Deportivo va pronunciar, titulada Història de les Olimpíades. El que d’una manera concreta va anar relatant els fets, les incidències, els grans campions d’aquests jocs esportius, la història dels quals comença a la Grècia clàssica l’any 775 abans de Jesucrist per ser abolits per l’Emperador Teodosi el 293 de la nostra era. L’activitat esportiva va caure en un sotrac d’uns 1.500 anys i no va tornar a donar senyals d’activitat fins al segle XVIII a Anglaterra amb el naixement de l’esport modern. Pierre Coubertin, inspirant-se en l’ideal hel·lènic de les olimpíades, va pensar a restaurar-les i va encaminar els seus esforços i va aconseguir que la primera olimpíada moderna se celebrés el 1896 a Atenes, que va ser un èxit, èxit que no van tenir les que la van seguir el 1900 a París i el 1904 a San Francisco, fins que per fi la de Londres del 1908 i la d’Estocolm el 1912 amb els seus èxits van assegurar la continuïtat d’aquests jocs, només truncats pels episodis bèl·lics. El senyor Meléndez va comentar les actuacions d’Espanya a les Olimpíades en què va començar a prendre part amb la d’Anvers el 1920, en què el senyor conferenciant va participar formant part de l’equip atlètic. Dels trofeus aconseguits, en què va destacar una medalla d’or en hípica a l’Olimpíada d’Amsterdam el 1928 i de com es va malmetre que Barcelona fos seu de la del 1936. Després va anomenar les figures més importants que han donat les Olimpíades modernes, Nurmi, Zatopeck… i va comentar les possibilitats que tenia Espanya a la de Roma i com la fatalitat en forma d’accident d’aviació ens havia privat d’un dels nostres millors homes, Joaquín Blume. Amb la celebració d’un animat col·loqui, es va donar per acabada la dissertació i els actes que van tenir la idea feliç d’organitzar l’Agrupació de Veïns del carrer de Sant Antoni.
La nostra ciutat, tan eminentment esportiva –va escriure Josep Costajussà el 1966–, té entitats modèliques i de potencialitat certes. D’especialitats diverses, cosa que ens permet tenir una extensa representació en tots els camps i facetes que actualment es practiquen a Espanya.
Vet aquí la relació d’entitats locals, que a més participen anualment en el concurs per premiar-ne la millor durant l’any:
Aero Club Barcelona-Sabadell, Moto Club Sabadell, OAR GRÀCIA, Peña Ciclista Palomillas, Juventus Vallesano, HO.CA.BE (Balonmano), Esquí Club, S. Ciclista C.F. Arrahona, Peña Tronchoni, Sdad. Dep. Pescadores, Sdad. Pescadores La Carpa, Sdad. Esportiva de Cazadores, Sdad. Colombòfila Arrahona Mensajera, Tiro Nacional, Unión Ciclista Sabadell, Vespa Club Sabadell, Club Gimnasio Municipal, Artilene, Agrupación Exc. Terra i Mar, C.D. Sabadell (futbol), C.D. Sabadell (balonmano), Centro Excursionista Sabadell, Centro Excursionista del Vallés, Club Boxeo Sabadell, Club Gimnástico Mercantil, Club Natación Sabadell, Judo Jiu-Jitsu, C. F. Can Oriach, Club Tenis Sabadell, C.R.I.S, C.N. Marcet, C.F. Campoamor, Club mas deportiva de Lambretta Sabadell, Club Atlético Sabadell, B.M. Fuensanta, F.C. Lepanto, C.F. Marina, C.E. Sant Julià, Club Ajedrez Arrahona, Club Ajedrez Can Puigjaner, Club Ajedrez Can Oriach, Club Ajedrez LA CREU, Unión Deportiva La Salut, Poble Nou La Salut, i C.D. Creu.
A més a més…
Al mosaic, juntament amb esports tan multitudinaris com el futbol, n’hi havia d’altres tan minoritaris com el tennis taula.
