[Josep Mercadé, periodista]
La greu situació bèl·lica a poc més de tres mil quilòmetres de casa nostra (Gaza i Ucraïna) fa aparèixer el fantasma de la guerra més enllà d’aquests dos conflictes localitzats a l’Orient Mitjà i a l’Europa més oriental. Com més temps passa, més sembla agreujar-se la situació. Els més optimistes diuen que entrarem en una nova guerra freda i els més pessimistes en una guerra nuclear de conseqüències totalment incertes.
En aquest panorama ha irromput amb força el més que probable retorn del servei militar obligatori. Tot i que a Espanya aquesta possibilitat ha estat desmentida per la ministra de Defensa, Margarita Robles, a altres països pot ser una realitat aviat si és que no canvia la situació actual dels conflictes bèl·lics en marxa. A Alemanya, per exemple, s’ho estan plantejant. I ja sabem que el que faci aquest país pot condicionar molt la resta de socis europeus.
Altres països com Suècia, Finlàndia o la mateixa Noruega, que es troben al punt de mira de Rússia, que no oblidem que és la primera força en armament nuclear, tenen molt clar això del servei militar obligatori. De fet, Suècia ja ho va instaurar el 2018 i els altres dos països també s’hi afegiran.
A casa nostra, en primera instància, això de sentir novament la paraula mili es presta a fer-hi broma. Però si hi reflexionem, aquesta possibilitat ens pot fer posar una mica més seriosos. Sobretot a aquells que, malauradament, vàrem tenir l’experiència del servei militar obligatori i perdre més d’un any de la nostra vida fent una cosa tan absurda com aprendre a fer la guerra o més aviat a jugar-hi.
Segur que aquesta opinió sobre la mili no serà compartida per tothom. Hi ha qui creu que tenia algun aspecte positiu. És respectable veure-ho així. Però ara, només pensar en el retorn del servei militar, té més sentit que mai proclamar-se objector de consciència encara que pugui semblar que et desentens de la defensa de la teva pàtria, com dirien els militars i els partidaris dels exèrcits.
Si ho pensem un moment, tot i desconèixer el funcionament de la maquinària militar, ens podem preguntar quin sentit tenen les guerres si resulta que prement un botó se’n pot anar tot a pastar fang. O bé amb uns drons es pot sembrar de destrucció i mort àmplies zones. En fi, que no ens venguin la moto, que això de la guerra va molt més enllà de la mili obligatòria. El millor que podem fer és alçar-nos a favor de la pau.
