Falten professionals en la categoria dels oficis. El món laboral té una mancança de fusters, torners, fresadors o mecànics, entre altres. “Ens falten mans i serà encara més evident, ja que es preveu una important onada de jubilacions de persones que han exercit durant molts anys un ofici metal·lúrgic o fuster”, sosté Montse Vilanova, directora general del Centre Metal·lúrgic de Sabadell.
Segons Vilanova, es tracta de sectors que no han seduït prou les generacions més joves. I aquest gruix de població, en línia general, ha preferit emprendre altres línies de formació acadèmica. “La indústria potser no ha sabut transmetre què significa dedicar-se al sector, per exemple, del metall, que cal dir que és molt estable i té un dels convenis més alts”, admet la directora de la patronal.
Si bé és cert que l’interès per la formació professional ha anat in crescendo en els darrers anys, les empreses encara tenen maldecaps per trobar professionals del món de l’automoció, el metall o la fusta. “Cal formar els estudiants perquè surtin amb les capacitats per cobrir exactament les necessitats que requereixen les empreses”, afegeix Vilanova.
“És aquí on l’FP pren la seva màxima rellevància i sentit”, destaca Carlos Aparicio, codirector del Grup Ramar. Precisament, Sabadell comptarà el curs vinent amb una nova escola de formació mecànica de la mà del grup. “Neix, precisament, fruit d’escoltar les necessitats del mercat laboral”, afegeix Aparicio.
També l’escola Sant Nicolau van incorporar recentment cicles formatius d’informàtica i producció d’aplicacions. Sortides molt demandades actualment en el mercat laboral. “L’objectiu és el de formar els alumnes a base de pràctiques perquè surtin preparats per poder treballar l’endemà”, detalla Sílvia Macho, cap d’estudis de cicles formatius del centre educatiu.
“Per sort, hem arraconat el concepte que deia que si no servies per estudiar havies d’anar a l’FP”
Les pràctiques i estades en empreses són la punta de llança de l’FP, que a més, s’ha convertit en una via natural per accedir a la universitat. Per això, les empreses i la comunitat educativa encoratgen a emprendre aquest camí formatiu. “Per sort, aquell concepte antic que deia que si no servies per estudiar havies d’anar a l’FP, ja l’estem arraconant”, celebra Toni Manyà, professor d’un cicle superior de Gràfica Publicitària. “Les dades ens diuen, a més, que és la via que garanteix una inserció laboral més directa”, afegeix. S’hi refereix també Aparicio, que assegura que “la majoria d’alumnes es queden treballant per les empreses on han fet les pràctiques”.
La directora del Centre Metal·lúrgic fa èmfasi en la necessitat d’establir un diàleg constant entre empreses i centres formatius per “fer-los veure que les empreses s’han tecnificat molt i ser fuster ja no és únicament cosa de posar-se un llapis darrere l’orella i una serra a la mà”. El cicle de fusteria de l’Escola Industrial, de fet, constata el canvi d’interessos dels joves. Fa anys, tenia problemes per omplir les places i acollia alumnes amb segones i terceres opcions. Ara, registra un alt nombre de matriculacions
