Quan Joel Joan i Jordi Sánchez buscàven companys de viatge per acabar d’encarrilar la sèrie que estaven preparant, el Joel, amic de tota la vida del sabadellenc Albert Plans (Sabadell, 1970), el va telefonar. La proposta era incorporar-se a l’equip de guionistes de Plats Bruts, i Plans va entomar el repte de posar-se a treballar amb el seu amic. Ni més ni menys, va ser el seu debut professional. “Era la meva primera feina com a guionista, com molts altres”, recorda ara Albert Plans, en motiu del 25è aniversari de l’estrena de la primera temporada de la sèrie que va revolucionar Televisió de Catalunya. Plans havia estudiat periodisme i el màster de guió de la UAB i havia escrit algun curtmetratge però, efectivament, aquesta va ser la primera feina que va tenir, en la qual va formar part de l’equip de guió amb altres persones que s’hi van incorporar com ell com van ser Núria Furrió, Sergi Pompermayer o Mercè Sarrias.
Retrat d’Albert Plans / Víctor P. de Óbanos (cedida)
D’aquella època, el sabadellenc destaca que “quan vam crear Plats Bruts, ho vam fer amb molta inconsciència, perquè tots començàvem i vàrem ser molt lliures per crear-la i escriure. La llibertat amb què escrivíem ens feia ser agosarats sense voler-ho ser”. La naturalitat i espontaneïtat amb què treballaven també l’agraeix al director de la sèrie, Oriol Grau, i al paper determinant que assegura que van tenir Andreu Buenafuente i la seva productora, El Terrat, perquè TV3 comprés la sèrie. Segons Plans, “l’Andreu va ser qui va confiar en Plats Bruts i, en un moment donat, fins i tot, quan la ‘tele’ no veia clar si s’havia de produir, es va posar ferm i si no hagués sigut per ell potser no hauria existit”.
El guionista Albert Plans també atribueix l’èxit de Plats Bruts al bon ambient que es va crear entre tot l’equip. Recorda que “és feina i hi havia una part de passar-ho bé i una altra de pencar molt”. I en va extreure vivències que ha recordat tota la vida, sobretot quan “no tot eren flors i violes. L’exigència era alta i a vegades això generava cansament, frustració, les coses no sempre sortien ni a la primera ni a la segona i sortien a la cinquena, però és part de la feina, com qualsevol altra, que té moments molt bons i moments durs. I s’han de gaudir els primers i saber tirar endavant amb els segons”.
Més aposta per les ‘sitcoms’
Plats Bruts s’inspira en les denominades sitcoms o comèdies de situació, que es desenvolupen sempre en el mateix lloc i amb els mateixos personatges. Plans no creu que Plats Bruts es pogués fer exactament igual ara, però reivindica que “l’humor ben fet funciona”, ara bé, s’hi ha d’apostar. “Que funcionaran totes les sèries que es produiran? No, però n’has de produir perquè funcionin. Si s’hi aposta clarament i es té constància, aniran sortint sèries de molt èxit cada cert temps, seguríssim”, finalitza. A part de Plats Bruts, Albert Plans ha treballat de guionista a Porca Misèria, Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón, entre altres.
Lluís Villanueva: “Plats Bruts era molt políticament incorrecte, ara seria impensable”
