La decisió del Govern català d’equiparar les piscines públiques amb les privades pel que fa al seu ompliment ha generat controvèrsia i molts dubtes en diferents sectors. El decret estableix que qualsevol piscina podrà operar aquest estiu amb normalitat sempre que sigui considerada un refugi climàtic, incloent-hi aquelles particulars en comunitats de veïns.
La primera mostra d’escepticisme sobre el plantejament va arribar per part de l’Ajuntament de Sabadell, que qüestiona una mesura que trasllada tota la responsabilitat sobre la gestió de les piscines al consistori. De fet, fonts municipals lamenten que la Generalitat “s’esbandeix les mans” a l’hora de determinar quins espais d’aigua es podran omplir, amb un moviment que, a més, deixa poc marge per a iniciar la temporada en els terminis habituals.
Dubtes dels administradors de finques
Ràpidament, els dubtes inicials s’han fet extensius entre propietaris i administradors de finques, que lamenten que l’enfocament actual és ambigu i deixa massa incògnites pendents de resoldre. “El decret ens deixa molt desprotegits i desperta molta contradicció”, sosté Joan Jové, administrador de finques de CAF Vallès, a Sabadell. La incertesa radica, sense anar més lluny, a saber qui ha de fer el primer pas per declarar una piscina privada com a refugi climàtic. “Ha de ser l’Ajuntament qui ho proposi a les comunitats? O els propietaris poden demanar-ho a l’Ajuntament?”, qüestiona ell mateix. En la mateixa línia, remarca que tampoc se sap si, en cas d’obrir, els espais passarien a dependre d’una entrada que caldria pagar, qui gestionaria la seguretat i la presència de socorristes i, en definitiva, com es regularien les noves funcions públiques de la instal·lació privada.
Ana Cabanillas, administradora de Finques Mozart, exposa que el sector està pendent d’un posicionament per part del Col·legi d’Administradors de Barcelona, fil de contacte amb l’administració local. Amb tot, critica que la Generalitat no ha previst com cal els escenaris incerts que deixa el decret. “Han deixat anar una bomba sense calcular l’impacte que tindria”, resumeix. Ella mateixa afegeix que hi ha “mil preguntes per respondre”: com s’especificaria que una piscina de veïns és accessible a la resta de ciutadans? Tindria algun cost? Qui es quedaria amb els diners? Què passaria amb els ingressos generats, que caldria declarar?
Els propietaris, expectants
Les converses entre les parts ja han començat, malgrat la inconcreció de la nova proposta. Almenys, per expressar els dubtes existents. De fet, alguns veïns s’han posat en contacte amb els gestors per intentar orientar possibles accions a prendre, tot i que lamenten que no puguin donar respostes clares perquè falta informació. Antoni Gil, president d’una comunitat amb piscina al carrer d’Alemanya, transmet el desconcert actual. “Tenen bones intencions, però no s’explica bé. S’ha enviat un globus sonda, anunciant aquestes normatives, però ningú sap què s’haurà de fer. Podem tenir idees per executar millores, però tot el que es faci tindrà un cost i, abans de fer-ho, caldrà tenir més detalls”, resumeix, explicant que qualsevol moviment ha quedat aturat.
En el cas del bloc, no té socorrista i deixar entrar altres veïns de fora generaria un conflicte per una possible vulneració de la propietat privada. A més, remarca, posar d’acord 160 veïns no és fàcil. “Hi ha també una qüestió fiscal. Això tributaria. La comunitat hauria de declarar-ho”, analitza sobre una realitat que, a parer seu, no s’ha calculat bé.
Mentrestant, el consistori explica que declararà com a refugis climàtics totes les piscines municipals, però evitar ‘mullar-se’ per ara sobre les privades, reiterant que la responsabilitat hauria de recaure en la Generalitat, que ha deixat un escenari complex amb el calendari exigint una resposta ràpida i encertada.
