Sabadell surt de l'emergència per sequera

Sabadell –i la resta de municipis del Vallès Occidental– diu adeu a l'emergència per sequera. La Comissió Interdepartamental de Sequera ha acordat aquest dimarts aixecar aquesta fase en tot l'àmbit Ter-Llobregat, arran de la recuperació de les reserves per les pluges de les darreres setmanes. De fet, la nostra ciutat va registrar fa poc més d'una setmana el dia més plujós des del 22 d’octubre del 2019. Una conjuntura que ha permès relaxar mesures, a cinc dies de les eleccions catalanes. "Els protocols del pla parlen d'un llindar d'aigua en els embassaments. Les xifres actuals estan per sobre d'allò que diu el pla per establir l'emergència. S'acosta, fins i tot, a dades que permetrien sortir de l'excepcionalitat. Tècnicament, està previst que així sigui i, per tant, és factible. És una decisió fonamentada, No és presa de cop i volta", especifica David Saurí, geògraf sabadellenc i expert en gestió de l’aigua i altres riscos naturals al Mediterrani.   Actualment, els embassaments d'aquest àmbit territorial freguen el 25% de la seva capacitat, amb més de 150 hectòmetres cúbics, escenari que no es donava des de fa gairebé un any. Amb tot, però, la previsió és que el canvi de fase d'emergència a excepcionalitat sigui efectiu dilluns, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). L'emergència per sequera es va decretar l'1 de febrer als 202 municipis que formen part d'aquest àmbit. Quan es torni a l'excepcionalitat, la dotació d'aigua per habitant i dia passarà a ser de 230 litres i no de 200 com era en l'escenari d'emergència. "Des d'un punt de vista ciutadà, hi ha pocs canvis que ens afectin", remarca Saurí, que recorda que tot i la flexibilització de les restriccions, cal continuar estalviant. A parer seu, la decisió té dos grans focus: d'una banda, atenuar les dificultats que ha patit en els últims mesos el sector agrícola, sobretot pel que fa a l'agricultura de regadiu -que podrà ampliar l'ús d'aigua de reg un 40% més que fins ara-. I, de l'altra, el turisme, sobretot per la possibilitat d'omplir les piscines municipals, però també d'hotels, clubs i entitats esportives, així com les comunitàries que es troben en blocs de pisos. El nou marc permet l'ompliment d'aquests equipaments d'ús públic just a les portes de l'estiu. De fet, ja no s'hauran de considerar refugis climàtics per poder acollir els assistents, tal com fixava l'anterior modificació del pla de la Generalitat. També es podran reomplir les piscines d'ús privat que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua per a usos sanitaris, sense que aquestes hagin de facilitar l'accés a tots els ciutadans, opció complexa hi havia fins ara sobre la taula. No es podran, però, omplir des de zero, limitació que ja es va viure l'estiu passat.

Flexibilització també en el sector empresarial

Més enllà de l'impacte ciutadà, els canvis també serviran per alleugerir la situació en el món econòmic. Així, per exemple, hi haurà una reducció del 15% dels consums d’aigua dels usuaris del teixit industrial -en emergència era del 25%- i també es dona més marge en el cas dels usos recreatius, amb una reducció del consum d’aigua del 15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg. La presidenta de la Comissió de Transició Ecològica de la Cambra de Comerç, Eulàlia Planes, creu que és una bona notícia, que servirà per pal·liar els efectes de les limitacions en els últims mesos. "Per a les empreses és evident que és beneficiós i hem de mirar el costat positiu". Amb tot, però, reitera que cal invertir perquè l'impacte sigui el menor possible en el teixit econòmic. "Seguim insistint que el més important és que Catalunya faci les inversions que cal. Ara ha plogut, però seria un error pensar que ja es pot deixar de destinar recursos. La sequera no marxa d'un dia per l'altre, com hem vist en el passat", exposa. De la mateixa manera, Planes explica que els sectors intensius en l'ús de l'aigua són els que més estan patint les mesures. "A Sabadell, per exemple, el tèxtil ho ha notat especialment, com és lògic". Alhora, malgrat que el sector hoteler de la ciutat no és un dels grans eixos, considera que els nous topalls al país seran positius. "A Catalunya vivim del turisme. I sens dubte que es pugui desenvolupar amb la màxima normalitat possible és clau", assenyala sobre un dels motors econòmics més rellevants a casa nostra.

Les lliçons de l'actual sequera

Els canvis arriben a 202 municipis catalans que beuen del sistema Ter-Llobregat, entre els quals hi ha grans ciutats com Barcelona, Girona, Mataró, Terrassa, Sabadell o Granollers. Tal com ha explicat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, la previsió és que l'excepcionalitat es pugui mantenir almenys fins al desembre, tenint en compte els recursos hídrics de què es disposa avui. Sobre això, Saurí considera que cal aprendre les lliçons que deixa la situació actual de sequera, a les portes d'un estiu que es preveu novament molt calorós a casa nostra. "La sequera del 2008 ens va ensenyar l'alternativa de la dessalinització. Aquesta, ens ha portat l'aposta per les aigües regenerades", determina ell mateix, en un moment en què la construcció de noves potabilitzadores com la del Besòs ha agafat impuls. Alhora, afegeix l'expert, la gestió dels nous recursos també han de treure pressió al sistema de transvasaments de l'Ebre. "Amb la contenció de la demanda per part de la ciutadania i els nous recursos, hem de poder deixar en pau tota la zona del Delta i l'Ebre", sosté. Cal continuar fent els deures. En tots els àmbits.