Potser ets Eurofan i no ho saps, potser t’hi converteixes aquest dissabte. El terme fa referència a una massa de població gegantina que creix en paral·lel amb la popularitat del festival de música. Pot passar que comencis mirant l’emissió amb una ganyota i acabis amb la bandera de Moldàvia pintada a la cara. Molts independentistes de soca-rel van acabar emprenyats amb Estònia i Letònia, bramant al televisor, per no votar a Chanel.
Eurovisió és l’espectacle d’entreteniment més gran del món, amb més audiència global que la SuperBowl. Així ho remarca el periodista Jordi Ramos, autor del llibre Eurovisió (Columna, 2023) i enviat especial de RAC1 a Malmö. L’expert respon a algunes preguntes per entendre millor el fenomen i gaudir-lo (encara més) dissabte.
Ser eurofan
“No cal ser una enciclopèdia amb potes del festival per ser un eurofan”, apunta Ramos. L’afició és “una finestra molt més oberta” que conèixer-ho tot sobre el festival, escoltar les cançons a Spotify o quedar amb amics els dies de la semifinal o la final. “Hi ha qui se sap les cançons candidates de cada país i altres que volen arribar verges i descobrir-ho tot durant la realització final. L’important és gaudir-ho”, matisa el periodista.
Ara bé, Ramos apunta que “està demostrat que una cançó, com més l’escoltes, més t’agrada”. I és indiscutible, si esculls un favorit, la nit tindrà més emoció.
Per altra banda, un consell que ofereix és valorar com toca les semifinals –dijous, la segona–, que “són igualment espectaculars”.
Sí a les festes
“Molt a favor de les festes”, diu el sabadellenc. Ara bé, hi afegeix un consell perquè ningú les aigualeixi: “Només demano que si algú hi va però no li interessa Eurovisió, que respecti els altres”.
Prejudicis, fora
“Si encara queda algú amb el prejudici que Eurovisió és una cosa carcamal, és una bona oportunitat per treure-se’l de sobre”, assenyala Ramos, que ressalta que el festival “s’ha sabut modernitzar molt bé” i compta “amb posades en escena espatarrants i tecnologia puntera”. A més, recalca que gràcies a les xarxes socials s’ha pogut “democratitzar” i fer-se molt “intergeneracional”.
L’augment d’eurofans ha estat enorme. Segons ha pogut saber, en aquesta tercera edició que acull Malmö hi haurà uns 100.000 aficionats a la ciutat, quan només n’hi va haver 30.000 en la primera edició que va acollir, el 1992.
Polèmica i diversió
Aquesta edició tindrà diversió i polèmica assegurades–anticipa l’expert. Per una banda, hi haurà actuacions divertides com la de Finlàndia, que ha muntat una espècie de gag en què un dels dos artistes simula anar despullat a l’escenari i el pla televisiu li tapa les parts nobles. Estònia promet “una disbauxa important, tot i que sense astracanades” i Irlanda ha preparat una mena d’invocació satànica i de bruixeria.
Per la part de la polèmica, sense dubte, serà Israel. “És la gran incògnita”, avança Ramos. “Dubto que l’edició no sigui, en part, recordada per això. Es preveuen manifestacions i la gent està dividida a nivell internacional”.
Qui guanyarà?
És una edició molt oberta. Hi ha algunes apostes que apunten que poden guanyar Croàcia o Suïssa. Però, per exemple, Itàlia també ha agradat molt i la cançó de Països Baixos lidera les escoltes en línia, la qual cosa podria afectar el televot. Tot i que Ramos no creu que guanyi, sí que pensa que Ucraïna tornarà a estar entre les favorites.
