Cada dia més sabadellencs fan les maletes per emprendre una nova aventura lluny de casa. Segons les darreres dades publicades per l’Idescat, l’any 2024 va començar amb 7.697 residents originaris de Sabadell inscrits a l’estranger. La xifra esdevé rècord i suposa una pujada de gairebé un 5% respecte a l’any anterior (7.338), un indicador que no ha deixat d’augmentar des que hi ha dades, el 2009.
Si retrocedim una dècada, el 2014 hi havia 4.439 sabadellencs pel món. Actualment, en són 3.258 més, una mica menys del doble. Segons el mateix informe, el 2023 hi va haver 626 noves inscripcions de sabadellencs a l’estranger. Ciutadans que viuen avui lluny del lloc on havien establert la seva residència per últim cop abans d’emprendre el viatge. Així, tal com precisen les dades, els sabadellencs representen un 2% dels 386.486 catalans que viuen fora. Una xifra que està percentualment per sota del que suposa la població de Sabadell en el conjunt del país (el 2,7%).
Sabadellencs pel món: “Mai es perd el vincle amb els teus orígens”
Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), apunta tres aspectes per contextualitzar els números: les dades oficials estan per sota del volum real fora la frontera; el mercat laboral és clau per interpretar el moviment migratori, que en aquest cas té un alt component d’estabilitat; i molts dels residents a l’estranger són, en realitat, població que no ha nascut a Sabadell i que, en determinats casos, ha tornat al seu país d’origen després d’haver-se empadronat a la nostra ciutat temporalment.
Estabilitat i arrelament
“El primer que cal especificar és que són dades de gent inscrita als consolats. Gent que marxa de manera definitiva. Inscriure’s al consolat vol dir esborrar-se de Sabadell. Així que només a qui li interessa per algun motiu ho fa, ja que també renuncies a una sèrie d’avantatges“, explica sobre moviments amb una permanència alta i un interès molt clar, siguin els serveis o per altres casuístiques del lloc de destí. “Té a veure amb migració per treball i amb certa estabilitat”, argumenta. “Dins de la Unió Europea no cal cap visat. Així que inscriure’s al consolat té unes motivacions molt clares”, reitera.
Aquesta realitat fa que les dades, segons l’expert, estiguin “subvalorades”. “Hi ha més gent de Sabadell vivint fora de les que surten en les dades”, sosté. “És una població acumulada i s’espera que cada any n’hi hagi més”, pronostica. La radiografia dibuixa la realitat actual, però no anticipa un escenari que ja s’està desenvolupant, com si es tractés d’una onada generada uns metres a dins del mar.
País de destinació o origen?
França, amb més d’un miler de sabadellencs, és el país d’acollida preferit. El segueixen el Regne Unit (712) i l’Argentina (664). De fet, per continents, la majoria, més de 4.000, es troben en destinacions europees -sigui dins de la Unió Europea o altres països de la resta d’Europa-.
Analitzant les dades, Miret adverteix que hi ha un gran volum de residents a l’estranger que s’han inscrit al mateix país de residència on han nascut. És, diu, un efecte retorn. “Hi ha gent arribada a Sabadell des de França, per exemple, que actualment torna a estar registrada al país francès. Són migracions de retorn”, manifesta fent una lectura de les dades. “Un exemple pot ser la gent del Marroc. Algú que s’ha empadronat a Sabadell, ha aconseguit la nacionalitat espanyola i, pel que sigui, ha marxat després a França”, afegeix sobre el gruix d’aquest ampli col·lectiu en determinats països, que ‘inflen’ i condicionen les xifres.
El mercat laboral, clau
Per edats, hi ha molts “nous estrangers” entre els 15 als 24 anys. La segona franja amb més inscrits arriba entrada la trentena. “Normalment, les migracions són per trobar feina. És gent que busca un salt, sigui salarial o simplement aconseguir feina”, un fet que pot arrossegar fills en un moviment familiar en la recerca d’oportunitats.
El sociòleg assenyala l’efecte crida en el mercat laboral. Aquesta conjuntura fa que hi hagi sectors i perfils professionals que es vegin atrets per les possibilitats en altres llocs. “Aquí demandem categories professionals de nivell baix, mentre que el que es demana fora és alta qualificació. El mercat del sud d’Europa atrau gent amb poca formació, però expulsa gent amb alta qualificació”, analitza. En aquest sentit, posa l’exemple del Canadà. “Té una política migratòria de quotes, per nivell d’instrucció. Atrauen i van a buscar, fins i tot, figures qualificades concretes”, fet que alimenta la presència de determinats perfils en una regió, fruit de les particularitats de cada indret. Això explica que al Regne Unit, per exemple, històricament sigui habitual trobar-hi personal d’infermeria de fora de les illes britàniques.
Curiosament, la xifra de gent que marxa -que ha arribat al seu pic enguany- contrasta amb el nombre de nouvinguts a la ciutat, que va batre el rècord en el diferencial migratori també el 2023.
Amb tot, l’evolució és clara i no hi ha elements per esperar un canvi. “La tendència continuarà a l’alça. A Sabadell també hi ha molta immigració procedent de l’estranger. Els saldos migratoris són positius, però mentre la gent que ve està empadronada, la gent que marxa no ho està tant”, diagnostica Miret. I avisa: “és un fenomen que augmenta cada cop més, més del que veiem”.
Sabadell, pol d’atracció (sobretot) de joves: per què és atractiva la ciutat?
