El sabadellenc Marc Deu és arquitecte i membre de la cooperativa sabadellenca Estel. Promulga l’urbanisme cooperatiu, en què la participació ciutadana és un element essencial per fer realitat projectes que responguin a les necessitats dels veïns que els han de gaudir. El passat dimarts 21 de maig va participar en les jornades ‘Arquitectura en Públic’ organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que continuen aquest 28 de maig, el 4 i l’11 de juny.
Per què considera que és important incloure la participació ciutadana en el disseny de l’espai públic?
El disseny d’una plaça o d’un carrer té valor en si mateix. Aquest procés de disseny és un espai de trobada dels veïns i veïnes que té un valor i una dimensió comunitària. Alhora, fent-ho d’aquesta manera creiem que el resultat serà millor perquè serà més adequat a les necessitats d’aquell entorn. És interessant incorporar si hi ha una escola a prop, veïns, comerciants, etc. Alhora, creiem que la gent també se sentirà més seu aquell espai i augmentarà el sentiment de pertinença a aquell entorn, cosa que creiem que també és positiva per com funcionarà després aquell espai independentment de la forma física que acabi tenint.
Si es reivindica aquest urbanisme cooperatiu és perquè potser no sempre s’ha fet o no sempre es fa, també en l’actualitat.
Potser l’urbanisme ha deixat una mica de banda a les persones i la part més quotidiana de la vida urbana per prioritzar altres aspectes més productius o de la forma física. Segurament, això és més una inèrcia dels anys anteriors que últimament potser s’està reivindicant més en l’arquitectura i altres aspectes. A nivell més pràctic, l’urbanisme cooperatiu demana més temps, un treball més transversal, també dintre de l’administració, no només involucrant arquitectes, per exemple. Això són coses que crec que potser frenen una mica.
I la disciplina pròpia de l’arquitecte o, almenys, el que a mi em van ensenyar a la universitat, tampoc t’ho ensenyaven des d’aquesta òptica. La sortida de la carrera estava enfocada en la construcció i el planejament, no tant en aquesta dimensió social o comunitària.
Quan s’organitzen processos participatius, la gent hi participa?
No és blanc o negre. Nosaltres intentem incorporar la ciutadania en els processos de disseny o transformació de la ciutat, i això pot implicar una participació en molts nivells.
Pot implicar una participació continuada amb un cicle de tallers o el que sigui per dissenyar una plaça; un treball més d’observació del que passa a la ciutat, entendre quines dinàmiques hi ha i incorporar-les en el projecte; o donar veu a veïns o col·lectius i persones que ja estan treballant en la ciutat. La participació ciutadana no sempre ha d’anar de l’ajuntament cap avall, sinó que a vegades també es tracta de recollir el que s’està fent a la ciutat i fer d’altaveu d’això i saber transitar-ho.
En general, la gent té ganes de participar i, sobretot, en tindrà encara més si veu que és útil. Quan és efectiva i té incidència en els projectes i les decisions que es prenen als ajuntaments.
Quin tipus de processos es poden fer per generar aquestes dinàmiques de participació?
Nosaltres ho entenem a tots els nivells. Des del disseny d’un espai concret com pot ser una plaça o un carrer; la planificació més estratègica d’un barri, zona comercial o entorn d’una escola. També en planejament general, etc. A cada nivell, la participació té unes característiques una mica diferents.
Com s’inclou la infància i la gent gran en aquests processos?
Cada perfil social té unes característiques pròpies, ni més fàcil ni més difícil. Es tracta d’entendre-ho una mica i fer un esforç perquè els processos de participació o codisseny siguin tan representatius com sigui possible de cada lloc i adaptar-nos a cada circumstància.
La infància té coses bones com la fluïdesa o les ganes que, en general, tenen de participar, entre cometes. I la part difícil és que no els pots convocar un dimarts a les 20 h perquè no podran venir sols, i s’haurà de fer potser a través de l’escola o les famílies. La infància és un exemple clar que quan aconseguim implicar-los en els processos és perfecte. I són un perfil que no sempre són escoltats. I, amb la gent gran, una mica el mateix amb les seves especificitats.
La política se’ls creu, aquests processos participatius?
Depèn molt de cada ajuntament i de cada cas en particular. Vull pensar que sí. La Cooperativa Estel, que és l’equip que represento, des de ja fa uns anys hem fet un esforç per dedicar-nos professionalment a això. A la nostra feina d’arquitectes urbanistes hem afegit aquesta capa de participació ciutadana.
A vegades la traçabilitat dels processos o veure on arriben les propostes de la gent és difícil, l’administració és molt lenta i sí que, a vegades, hi ha la sensació que no s’ho creuen prou. Jo vull pensar que no és així.
A Sabadell es fan prou processos participatius o se’n podrien fer més?
Més que a nivell quantitatiu, penso que s’ha de fer una aposta a Sabadell, també, per trobar maneres eficients i realistes d’incloure la opinió de la gent. No només des de processos participatius sinó també de reconèixer la feina que fan entitats, associacions o ciutadans a títol individual i professionals.
S’hauria d’intentar fer un esforç per posar en valor el coneixement que hi ha a la ciutat a tots els nivells. I, una de les eines que hi ha per fer això és la participació ciutadana.
