Com hem arribat a pagar més de 150 euros per la gestió dels residus a Sabadell? Per què no és el mateix import a tots els municipis? Es gestionen bé els impostos i les taxes, i els ajuntaments tenen eines per fer-ho diferent? La doble taxa de residus ha deixat un seguit de preguntes sense resposta i reobre el debat sobre els tributs i el finançament locals. Sortim de dubtes amb Núria Bosch Roca, catedràtica d’Economia pública de la UB.
Fa uns anys només es pagava l’IBI i ara el contribuent ha de sufragar dues taxes de residus, a banda de l’IBI. Per què?
Una directiva de la Unió Europea obliga l’usuari a cobrir tot el cost del servei abans de l’abril del 2025. Quan dic servei, vol dir tot el servei: la recollida, el transport i el tractament de les deixalles. El Govern de l’Estat va adoptar la directiva a través de la Llei de residus i sòls contaminants, que obliga els ajuntaments, que tenen la competència, a cobrar-ho als veïns.
Com s’explica que el rebut mitjà d’un sabadellenc s’hagi duplicat (+114%) amb la nova taxa?
Fins a l’any passat, en el cas de Sabadell, l’Ajuntament assumia gran part del servei amb fons propis. El ciutadà en pagava una petita part i per això ara l’augment és considerable.
Què pensa del fet que l’Ajuntament de Sabadell hagi delegat el tribut al Consell Comarcal i que, per fer-ho més complicat, sigui la Diputació qui en gestioni el cobrament? Hi ha qui ho veu com un intent d’amagar la factura.
No tinc cap prejudici al respecte. És una pràctica habitual: molts ajuntaments petits, de menys de 10.000 habitants, traspassen el cobrament dels rebuts a la Diputació de Barcelona. Són economies d’escala per abaratir costos... Ara bé, és cert que la gent es pot fer un embolic sobre qui li fa pagar què.
Algunes entitats de Sabadell, com la Cambra de Comerç i els comerciants del Centre, creuen que es podria haver rebaixat l’IBI a canvi d’aplicar la segona taxa de residus.
Es podria haver compensat amb una baixada de l’IBI o de qualsevol altre impost. És una decisió política, que també depèn de si tens prou recursos per gestionar el servei... Les finances dels ajuntaments no passen per un bon moment: les despeses del dia a dia, com els preus de l’energia, han augmentat, i a més van patir la sentència de les plusvàlues. Els municipis estan molt collats i sempre són l’última administració.
En el cas de Sabadell, l’Ajuntament va tancar el 2023 amb sis milions d’euros de dèficit corrent i molts altres municipis han tingut problemes per quadrar els comptes. Hi ha un problema amb el finançament local?
S’hauria de canviar el model de finançament, que és obsolet. El primer es va aprovar l’any 1988 i aquest es va actualitzar l’any 2004. Fa vint anys! Molts dels meus alumnes no havien ni nascut. Des d’aleshores, les necessitats dels ajuntaments han canviat, també la composició social i econòmica de les ciutats... Un 60% dels ingressos de Sabadell són propis i la resta, transferències –la majoria de l’Estat–. Els municipis també pateixen la contenció del dèficit, que es va relaxar amb la pandèmia, però que ara ha tornat.
Un canvi en el model de finançament permetria canvis en la gestió dels impostos i taxes?
S’haurien de corregir molts defectes: el cadastre s’actualitza cada vint anys i quan augmenta, ho fa molt de cop; l’IAE no genera grans recursos, perquè s’aplica a empreses grans, i en l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i les plusvàlues, perquè ja no es fa caixa com l’any 2007, en ple boom immobiliari.
El 2023, any electoral, es van congelar els impostos a Sabadell. El 2024 han aplicat un increment del 15%. Què pensa d’aquesta pràctica, aplicada a la ciutat i a molts altres municipis?
Aquesta és la lògica dels polítics, a Sabadell i en general. Queden tres anys per a les eleccions, per això és l’any de fer les coses que no agraden... De la mateixa manera, el pressupost d’inversions creix l’últim any abans de les eleccions. Tothom a fer obres perquè la gent ho tingui present!
https://www.diaridesabadell.com/2024/06/14/taxa-residus-sabadell-2/
