Ciutat

Manel Monterde, geògraf: “Patim una sequera i hi ha uns recursos d’aigua que es poden explotar”

El sabadellenc és una referència en l’estudi del carst, que és el resultat de la interacció de l’aigua amb la part superficial de les roques calcàries i la part subterrània

Manel Monterde, a la plaça de Ricard Simó Bach / DAVID CHAO

Fa dos anys es va fundar la Societat Catalana d’Hidrologia i Carst, impulsada, entre altres, pel geògraf i carstòleg sabadellenc Manel Monterde (1953). El passat dilluns, aquesta societat el va homenatjar a l’auditori de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. Monterde va ser pioner en l’estudi del carst a Catalunya i en altres punts del món, amb especial interès en l’estudi de Rellinars i la Vall d’Aran. També ha sigut professor associat de Geografia de la UAB. L’acompanya a l’entrevista el doctor en Ciències de la Terra i també membre de la societat Antoni Freixes.

Quan i com va descobrir l’interès per aquest àmbit? Des de petit, amb 14 anys ja em vaig iniciar en tot aquest tema. Al principi, com un joc que es va convertir en una professió. Tot això em va servir per integrar-me als grups que després hem desenvolupat tota la metodologia per arribar on estem. En el nostre àmbit, que és el de la hidrologia subterrània de roques calcàries, hi havia molta feina per fer. Però nosaltres hem fet un pas metodològic per estudiar aquest tipus d’aqüífers i les estructures que fan de reservoris hídrics.

Què significa per a vostè la Societat Catalana d’Hidrologia i Carst? Per mi representa tot un punt d’arribada. Tenim un equip de treball interdisciplinari, però no tenim un arrelament, que és el que busquem. Per intentar tenir un entorn amb unes certes condicions favorables, vàrem crear la societat, que sobretot té el gran objectiu de la divulgació. Hem organitzat l’escola aranesa sobre aquest tema, la presentació de la primera revista i també farem l’excursió a Rellinars [avui dissabte, 15 de juny].

Què és el carst? És la gran referència dels Balcans, on gairebé tot són roques calcàries, potser les més notables del planeta. I allà hi ha la regió natural de Kras, a Eslovènia (aquí li diem carst). El carst és el resultat de la interacció de l’aigua amb la part superficial de les roques calcàries i la part subterrània. La part superficial dona una morfologia determinada (rasclers, dolines…) i la subterrània és coneguda per l’existència de coves i avencs [coves verticals]. Les sortides d’aigua acostumen a ser molt importants, amb un cabal de molts metres cúbics per segon.

A causa de la sequera, parlem molt d’aprofitar aigües freàtiques, del subsol. Quin paper ha de tenir la hidrologia? És una disciplina indispensable per trobar aquesta aigua. Però hi hauria d’haver un suport més important en les recerques hidrològiques per les característiques i la situació del país, que no només la patim ara, sinó que tenim sequeres des de fa moltes dècades. Nosaltres sempre hem treballat en aquesta direcció, investigant els recursos d’aigua.La hidrologia del carst és una disciplina que estudia les aigües subterrànies en el medi càrstic, en roques calcàries, per entendre’ns.

Amb els anys han desenvolupat un mètode d’estudi innovador. Hem fet un salt cap a l’observació indirecta que es basa en l’anàlisi de sistemes, la interdisciplinarietat, transdisciplinarietat i una recerca quantitativa i experimental. L’estudi del medi càrstic pot ser des de diferents perspectives. L’enfocament sistèmic introdueix models de caixa negra, amb entrades i sortides del sistema càrstic que podem  quantificar i obtenir uns resultats que ens permeten avaluar l’aportació total i també el reservori d’aigua. És interdisciplinari perquè no només utilitzem el cabal com a informador, sinó que també podem utilitzar la química de l’aigua, la temperatura o, fins i tot, la fauna de microcrustacis que hi ha a l’ecosistema càrstic. La transdisciplinarietat la trobem en l’aspecte hidrodinàmic, que és bàsic, o en els models matemàtics que apliquem. I, la recerca quantitativa o experimental, és perquè si tenim mitjans, el que fem és situar sobre el terreny instruments que ens permetin disposar de dades de la precipitació i de la descàrrega. Monitorem el cabal, la temperatura, la mineralització de l’aigua, etc. Tota una sèrie de característiques que ens permeten fer models conceptuals i realistes, i quantificar tot el que podem.

Quines mesures es podrien implementar ara per aprofitar aquestes aigües del subsol? És una qüestió estratègica. Estudiar el carst des del punt de vista de recursos hídrics és fonamental. No entenc per què no hi ha més ajudes i implicació de l’administració i els centres de recerca. És fonamental perquè patim una sequera i hi ha uns magatzems de recursos que es poden explotar. Patim una sequera, una anomalia que ens hauria d’obligar a estudiar tots aquests recursos amb profunditat. En aquest context de canvi global, els aqüífers, com tots els recursos d’aigua, patiran una disminució en molts llocs de la precipitació. Però, tanmateix, com que tenen reservoris, aquests reservoris poden tenir un paper estratègic en el subministrament d’aigua. Com, per exemple, els que hem estudiat a l’Alt Llobregat, als naixements de les fonts del Bastareny i les del Llobregat. I, per exemple, a la Vall d’Aran hi ha un reservori càrstic molt important a la muntanya de Vaquèira, l’aqüífer d’Aigüèira.

Comentaris
To Top