Maica Garcia: "L'or olímpic és l'únic que em falta per guanyar i somnio molt en aconseguir-lo"

Aquesta és la primera d'una sèrie d'entrevistes que farà el Diari de Sabadell als sabadellencs que seran als Jocs Olímpics de París 2024. Parlar de waterpolo a la ciutat és parlar de Maica Garcia. La boia de l'Astralpool CN Sabadell és una de les waterpolistes més llorejades de la història. En el seu palmarès compta amb més d'una cinquantena de títols entre els quals destaquen 16 lligues o set Champions. La sabadellenca també ha estat campiona del món i tres vegades d'Europa amb la selecció espanyola. L'únic que no ha guanyat és l'or olímpic, malgrat tenir dues plates. Enguany, es troba davant la que pot ser la seva darrera oportunitat d'aconseguir-lo. Com valores aquesta temporada que ha tingut un final una mica agredolç? Sabíem que seria una temporada atípica i molt intensa pel nombre de partits i competicions tant en clubs com en seleccions. Érem conscients que seria difícil mantenir el 100% en tots els trams i és normal que hagi afectat d'alguna manera. També és cert que no hem tingut sort amb el tema de lesions. Ens hem de quedar amb el més positiu: la Champions era l'objectiu principal de la temporada i vam quallar una 'Final Four' on vam fer dos dels millors partits dels últims anys. Després a la Copa, ens enfrontem a dos rivals nacionals de gran nivell i perdem d'un gol a la final i a la lliga sí que vam notar els cansament de tants de partits i alguna lesió important. Que guanyeu tres títols i, tot i això, la sensació sigui agredolça parla molt bé de l'ADN i la mentalitat d'aquest equip. Jo he crescut aquí i tinc aquest ADN i esperit guanyador. L'ambició i motivació sempre és per guanyar tots els títols i quan no els guanyes fa ràbia i dona impotència. Però al final també s'ha de reconèixer la bona feina de les companyes dels altres equips. El Xavi Balaguer deia al Diari de Sabadell fa algunes setmanes que la temporada anava pel camí de ser un 10 fins que va començar l'últim quart de la final de la Copa de la Reina. Què va canviar aleshores perquè es produís aquesta baixada? Veníem de guanyar la Champions i en el punt més alt de la temporada, on vam donar el millor totes. I després potser vam deixar anar la tensió i pressió i ens va costar tornar a agafar l'embranzida. Sí que és cert que a la Copa vam fer dos partits molt bons a quarts i semis, però a la final va haver-hi moments que com a equip no vam estar a l'altura. Vam perdre el focus del partit que era jugar com sabem jugar i deixar de pensar en coses externes i situacions que potser no havíem de donar importància. Ja s'ha confirmat la teva continuïtat la pròxima temporada. T'havies plantejat seriosament la retirada? Ha influït en la teva decisió el no haver guanyat lliga ni copa? Sincerament, no tenia res plantejat de forma seriosa. Ja estic en un moment a la meva carrera d'anar gaudint dels objectius a curt termini. Només penso en el present, en si estic motivada, el cos em respecta i les companyes estem en el mateix punts de motivació. Havia de parlar amb el Club per veure la seva idea i el projecte que em plantejaven. Continuo i amb moltes ganes de seguir. Perdre la lliga i la copa ha estat atípic per a l'equip i per a mi especialment, però respecto molt als rivals i hem de ser conscients que a nivell nacional s'ha apostat molt en alguns clubs i, més enllà que no m'agrada perdre, me n'alegro que es pugui repartir el pastís i que es potenciï aquest esport. Al final, se li dona més valor quan guanyes tenint aquesta competència i motivació extra. Parlant ja dels Jocs, com veus a l'equip? Ens veig molt bé. Portem ja algunes setmanes amb molta preparació física i també hem fet partits amb els Estats Units i la Xina. Tenim les idees molt clares que sempre és important. Les més veteranes estem molt focalitzades en l'objectiu i les joves també estan empenyent amb moltes ganes i ambició. A vegades s'utilitza com a tòpic, però en el teu cas és literal: només et queda per guanyar l'or olímpic. Suposo que les ganes i il·lusió són màximes. I tant. És l'única que em falta i somnio molt en aconseguir-la. Si no arriba tampoc em moriré, però és un objectiu molt clar i molt bonic. Treballar amb aquesta ambició i donar exemple també a les jugadores que entren em fa il·lusió i em motiva. De la plata del 2012, que va iniciar el camí, només quedeu la Pili Peña, la Laura Ester, l'Anni Espar i tu. Ho veieu com la vostra última oportunitat de ser campiones olímpiques? Evidentment, l'experiència d'aquest estiu, algunes de les més veteranes, poden pensar que ja és l'última oportunitat i fa una mica de pena, però també tens el sentiment de saber que ara sí que ho has de deixar tot i si has de marxar que sigui per la porta gran.  Què millor que a uns Jocs i què millor que per a aconseguir un or olímpic. Per aquest motiu està sent també un estiu molt emocional i tenim moltes ganes d'arribar a París i començar a competir. Jo, particularment, no em tanco la porta a continuar, però algunes companyes sí que ja ho han confirmat. Aquest any es mereix que totes donem el millor que tenim. En un any tan carregat de competicions de seleccions, la plata europea i el bronze mundial són un reforç a la confiança? Des de l'inici de l'any li hem donat valor a les medalles de l'Europeu i el Mundial perquè ens posen una mica en situació d'on volem i on podem arribar, realment. És cert que les potències són conegudes i pot passar qualsevol cosa, però si analitzes les competicions veus que som l'única selecció que ha aconseguit medalla a les dues. Tot i això, sabem que tenim marge i treballem per arribar fins on volem arribar per creure'ns que podem tocar la glòria. A més, en aquestes competicions s'ha vist clarament que la diferència entre les seleccions capdavanteres és mínima. Sí, ara mateix estem en una època en què no hi ha cap equip molt lluny. Està tot molt igualat i has d'estar molt centrat en cada partit perquè els detalls són els que marquen la diferència. Ja als grups tindreu alguns duels d'alt calibre. Itàlia, Grècia i, sobretot, els Estats Units. Pot ser una bona manera de testejar com està cada selecció? Al final, als grups no ho treus tot perquè és la primera setmana, però sí que comences a veure qui va realment per la competició. Quan arriben les eliminatòries sí que és quan acabes de treure tot. El més important i el que volem és sortir amb tot des del primer partit i ja la preparació està enfocada a poder arribar en el punt òptim. Que no per guanyar als Estats Units a la fase de grups et donaran l'or directament, però si els podem guanyar, millor. Més a títol personal, es va parlar a nivell mediàtic de la possibilitat que fossis l'abanderada d'Espanya als Jocs. Va ser una opció real? Et van dir alguna cosa des del Comitè Olímpic?  A mi no em van dir res des del Comitè. Va ser més des de les xarxes socials de gent que deia que hauria de ser-ho o que podia estar a la llista. Òbviament, tenim grans medallistes, nois i noies, que s'ho mereixen i ho respecto perquè pesen les medalles i és totalment lícit. Realment que es pensi en mi o en qualsevol de les meves companyes, encara que sigui des d'un focus més mediàtic, ja és un orgull i que es tingui en consideració el waterpolo, també.