El claustre del monestir de Sant Cugat, la Pedrera, autoretrats, paisatges, pintures abstractes, poemes… són algunes de les peces que s’han pogut veure a l’exposició ‘Vàlvules. Inquietuds artístiques d’arquitectes’, celebrada al Casal Pere Quart durant el passat mes d’octubre. Ha estat una mostra organitzada per la delegació del Vallès del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per donar a conèixer els fruits de la creativitat que tenen arquitectes vallesans més enllà dels seus projectes professionals.
Dibuix, pintura, fotografia, escultura, poesia, música, disseny de joies i escenografies han compartit espai, on també s’han donat a conèixer els autors de les diferents obres, com Guillem Bosch i Cira López, que comparteixen faceta creativa amb altres companys de professió i de claustre a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) com Raimon Farré o Manel González, amb els quals Bosch signa la peça del monestir santcugatenc. Guillem Bosch explica que l’afició per l’aquarel·la és compartida amb ells i altres companys de la universitat amb els quals fa anys que comparteixen sortides de dibuix. “A molts ens agrada dibuixar, pintar i fer coses fora del despatx i la feina professional estrictament”, detalla el sabadellenc. Els caps de setmana i les vacances són els moments de l’any que els permeten donar corda a la seva creativitat.
- Aquarel·les de Guillem Bosch exposades l`octubre passat al Casal Pere Quart
- David Chao
Bosch creu que entre la professió d’arquitecte i les aquarel·les o obres d’art que cadascú pugui fer en el seu temps lliure hi ha nexes comuns que els connecten. Segons el seu parer, “hi ha una creativitat, sensibilitat i vessant artística de l’arquitecte que explora que són l’element de connexió amb la part professional”. Una de les singularitats de les seves obres són els projectes de gran format. El primer recorda que va ser el 1999, al Panteó romà. “Va ser un dibuix horrorós, però va ser xulo fer-lo al carrer. Durant l’Erasmus en vàrem fer més i vam anar fent. Als amics els va agradar i quan es van començar a casar els regalàvem un quadre”, recorda. En el cas de Cira López també destaca l’exposició perquè creu que ajuda a trencar clixés d’una professió on, anys enrere, “si un arquitecte tenia una vessant creativa no estava ben vist. Potser es buscava una professió tècnica, molt funcional”, cosa que creu que s’ha anat obrint amb el pas dels anys.
- L`arquitecta Cira López, davant d`obres seves
- David Chao
López està especialitzada en el dibuix ràpid, tipus sketch o aquarel·la. Es tracta de peces que crea ràpidament, com explica, perquè “m’agrada dibuixar el moment interior o exterior. Puc estar en un restaurant esperant i dibuixo la sala”. Quan tenia 14 anys ja feia retrats als companys de l’escola, i destaca que “quan dibuixes et fixes en coses que abans no havies vist”. Comparteix claustre amb Guillem Bosch i altres membres del COAC, i remarca que “dibuixar em permet pensar. Crec que la majoria de generacions passades i intermèdies utilitzen el dibuix per pensar”. Tot i això, detalla que actualment en arquitectura predomina el dibuix a ordinador “i a les generacions més joves els costa agafar el llapis, tenen respecte perquè no se senten còmodes”.
