Una amistat forjada en les hores extres de la universitat, és a dir, al bar més proper, va portar l’arquitecte sabadellenc Xavier Rodríguez a conèixer Guinea Equatorial a través de la companya Laida Memba Ikuga, catalana de pares equatoguineans. Des de l’any 2000, Rodríguez ha visitat en diverses ocasions aquest país africà que va ser una colònia espanyola, la qual cosa li ha permès conèixer la societat i l’arquitectura local i participar-hi.
El sabadellenc, amb Memba i Ursicino Endaman Nsé va fundar el Laboratori d’Arquitectura i Urbanisme a Guinea Equatorial (LAUGE), amb el qual aquest mes de setembre han participat a la primera edició de la biennal d’arquitectura panafricana, celebrada a Nairobi (Kènia) aquest mes de setembre. LAUGE va ser la participant escollida per representar el país equatoguineà i el col·lectiu hi va dur el documental The House Holds, dirigit per Matilda Vidal de Llobatera i filmat per Gloyer Matala Evita. Desenvolupada entre Guinea Equatorial i Barcelona, la peça audiovisual sobre arquitectura, memòria i coneixement col·lectiu. El film parteix de la memòria de la casa d’infantesa per preguntar-se què entenem per arquitectura, qui la produeix i quins coneixements sostenen els nostres espais de vida. “Com era la casa on vas créixer? De què estaven fetes les parets? Qui la va construir? Qui hi vivia?” són algunes de les preguntes que es fan a diferents persones que expliquen com “l’arquitectura deixa de ser un producte acabat i passa a entendre’s com una relació que evoluciona amb el temps, s’adapta a la vida i se sosté col·lectivament mitjançant les cures, la negociació i la convivència”, apunten els creadors.
Des de LAUGE treballen amb universitats equatoguineanes per aportar coneixements i reflexionar conjuntament sobre l’arquitectura. Rodríguez explica que allà “hi ha dues universitats molt tècniques i poc teòriques, amb molts buits de recursos i professorat”. La feina del laboratori pretenen que es converteixi en una “petita llavor per començar a crear una xarxa de professionals i estudiants al voltant de l’arquitectura que podria ser una base per crear, algun dia, un col·legi d’arquitectura”. Una de les coses que fan a LAUGE són les setmanes d’arquitectura, en què també investiguen com era i és l’arquitectura de Guinea Equatorial “més enllà del període colonial per entendre que és molt més que això”. En els 26 anys que han passat des que Xavi Rodríguez va trepitjar Guinea Equatorial per primer cop, el país africà “ha canviat molt, el creixement ha estat de bojos. Això requereix reflexionar i pensar. Per això creem un espai de reflexió de l’arquitectura més enllà de cases i edificis”. “Gran part de la reflexió de l’arquitectura contemporània aquí és recuperar idees i materials que venen del coneixement popular vinculat al lloc que el somni de modernitat ens va enfosquir”, apunta el sabadellenc. Tornar enrere per mirar al futur de l’arquitectura, com aquí sabem que les masies ja eren fresques i ara busquem la forma de construir edificis eficients i sostenibles. “Moltes vegades no prenem consciència del que perdem pel camí”, reflexiona.
Diferències culturals
A Guinea Equatorial, la primera feina del Xavi va ser en una consultora que supervisava obres de constructores xineses, cosa que li va permetre veure com els habitatges construïts responien a una mentalitat de la Xina, que no s’adequa a la manera de fer de Guinea Equatorial, des de la distribució d’habitacions a temes com l’espai de la cuina. Per exemple, “fan un tipus de cuina que moltes vegades necessita trinxar la iuca, i quan fas això en un cinquè pis sembla que aquell edifici ha de caure. Una altra tonteria, utilitzen unes cassoles molt grans, i els van posar una cuineta”.
Una altra cosa que ha après allà és la importància de les paraules. Se suposa que pisos dels que supervisava la construcció eren socials, amb el mateix esperit que ens hi referim aquí, “però com diuen els guineans, són socials, per als socis del govern. I, a banda, hi ha una qüestió econòmica d’accés. Ni molt menys tenen la connotació social com l’HPO que tenim aquí”. “Les paraules i el significat són molt importants perquè nosaltres les interpretem d’una manera i allà d’una altra i saber entendre aquests codis és molt important”, explica l’arquitecte.
El documental es podrà veure dijous 19 de novembre de 17.30 a 19 h en una taula rodona amb els autors del projecte a la Casa de l'Arquitectura (c. Rosselló, 87, Barcelona) en el marc de la Capital Mundial de l'Arquitectura.
