Sabadell perd 4.314 llocs de treball en un any

El CIESC ha presentat l’anàlisi de les darreres dades sobre l’evolució del nombre d’empreses i els llocs de treball a Sabadell i al Vallès. Segons el document, s'han perdut en un any un total de 513 empreses i 4.314 llocs de treball. L'entitat destaca especialment una evolució interanual "molt negativa i preocupant"., on comparant el segon trimestre de 2020 amb el mateix trimestre de l’any passat, el nombre d’empreses a la ciutat baixa, així com els llocs de treball. "El 86,6% dels llocs de treball perduts corresponen a serveis, i la majoria d’aquests es concentren en el comerç al detall (39,8%), la indústria en perd -414 i la construcció -168", detallen en un comunicat. Així, el total d’empreses de Sabadell baixa el darrer any en -513, concentrats de la següent manera: els serveis -380, la indústria -83, i la construcció -50. La majoria d’empreses i llocs de treball perduts es concentren en els serveis, però també valorem es registra i es considera "molt greu" la pèrdua de pes de la indústria pels seus impactes directes i indirectes en l’economia local i de la demarcació, donat que aquesta té una influència molt positiva en activitats de serveis per a empreses, tecnologies d’alt valor afegit, formació i recerca, etc. "El fet de perdre empreses i llocs de treball fa que l’economia productiva de la ciutat perdi qualitat i competitivitat", apunten. És per aquest motiu que es demana que es faci una anàlisi detallada de les indústries que s’han perdut, a fi d’avaluar els motius i poder aplicar mesures per recuperar l’atractivitat econòmica de Sabadell. Es mostrem de la mateixa manera, crítics amb el pla de xoc post-Covid aprovat per l'Ajuntament. "El considerem del tot insuficient per a redreçar aquesta tendència negativa de pèrdua d’empreses i llocs de treball", assenyalen. És per això que opten per crear una taula de concertació público-privada entre Ajuntament i entitats econòmiques del sector privat, focalitzada en uns punts molt concrets i amb calendari i indicadors de seguiment ben definits. La seva proposta es basa en centrar l'esforç en tres àmbits. Un primer passa per fomentar l'agilitat i simplificació administrativa en els tràmits que afecten les activitats econòmiques industrials i comercials. Un segon suposaria crear una plataforma per a rellançar el comerç de proximitat. Per últim, plantegen crear polígons d’activitats econòmiques per resoldre "els principals problemes que limiten la reactivació i dinamització".