Aquest passat dimarts al migdia, saltava la notícia: el BBVA tornava a trucar a la porta del Banc Sabadell, tal com va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valor (CNMV). L’entitat basca explicava que havia traslladat el seu interès al president del consell d’administració del Banc Sabadell per “iniciar negociacions per explorar una possible fusió entre ambdues entitats”, una declaració d’intencions que l’entitat presidida per Josep Oliu confirmava poc després.
Un escenari que ja es va produir l’any 2020, quan el BBVA ja ho va provar i no se’n va sortir, perquè no va voler elevar l’oferta econòmica. Aleshores no es van entendre amb l’equació d’intercanvi d’accions entre les dues entitats i no hi va haver acord. En aquell moment, el Sabadell travessava un moment complex, no només per l’impacte de la pandèmia, sinó també, i especialment, pel llast de centenars de milions d’euros que li havia implicat la fallida integració tecnològica de la filial britànica TSB –avui, afortunadament, pels interessos del Banc, la situació ha canviat radicalment contribuint positivament amb uns 46 milions d’euros, al final del primer trimestre d’enguany, en els resultats del grup–.
El BBVA va entendre que era una situació de debilitat i que se’n podia aprofitar, però el banquer sabadellenc Josep Oliu i la resta del consell d’administració van mantenir-se ferms en la seva posició i no van cedir a una oferta insuficient i oportunista. Llavors, una vegada rebutjada l’oferta i l’intent de compra, el Sabadell va decidir centrar-se en el mercat intern i la rendibilitat i la creació de valor per als accionistes, coincidint amb l’arribada de conseller delegat, César González-Bueno. I li ha costat, però ho ha aconseguit, perquè avui dia val més del que valia el 2020, és més fort i ja és una entitat que recentment va aconseguir uns resultats històrics, superant els 1.330 milions d’euros de beneficis anuals.
[caption id="attachment_298282" align="aligncenter" width="700"]
Josep Oliu, en una imatge d'arxiu, a la Cambra de Comerç de Sabadell / V. CASTILLO[/caption]
Des que l’any 1991 Josep Oliu –el pròxim desembre farà vint-i-cinc anys que és ell president, essent el sabadellenc que més anys l’ha presidit en tota la seva història– agafés les regnes com a conseller director general i primer executiu, l’entitat ha viscut una història de transformació, creixement i d’èxit, mantenint un nucli dur d’accionistes locals sòlid i que, molt probablement, tem que el banc pugui ser engolit pel gegant basc.
El precedent de Caixa de Sabadell
Ara ha fet dotze anys, el març de 2012, el Banc d’Espanya va adjudicar Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu (Unnim) al BBVA, després d’haver-la nacionalitzat uns mesos abans a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). L’entitat d’origen basc en va pagar només 1 euro simbòlic i l’operació va comptar amb l’ajuda del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que, durant deu anys, va assumir el 80% de les pèrdues dels actius que tenia la caixa en aquell moment. Un negoci rodó per a l’entitat.
https://www.diaridesabadell.com/2024/04/30/banc-sabadell-bbva-fusio-entitats-bancs-oliu/
