“Es poden perdre milers de llocs de treball. Sembla que només compten els criteris econòmics i en joc hi ha molt valor social”, alerta el catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, que en la mateixa línia, i preguntat sobre algunes xifres aparegudes els darrers dies –es parla de 4.000 persones–, afegeix que “tenint en compte el nombre de treballadors, i veient fusions o absorcions similars, si acaba sent aquesta dada, no em sorprendria”.
L’interès del BBVA per absorbir el Banc Sabadell ha entrat en un nou escenari amb l’OPA hostil del banc madrileny, una oferta pública d’adquisició en què el mateix president del BBVA, Carlos Torres, ja va reconèixer que previsiblement hi hauria la sortida de treballadors i alhora descartava la possibilitat de mantenir el nom del Banc.
Sobre la intervenció de Torres, el catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra reflexiona sobre la funció dels informes de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat en un moment com aquest, recordant que “ens diuen que donen molta importància als accionistes, als clients, als treballadors. Si valora aquests temes, també haurien de jugar en aquesta decisió perquè des del punt de vista econòmic per part del BBVA podria tenir una justificació, però l’impacte social genera pèrdues molt importants”.
Quines probabilitats hi ha?
En una operació d’aquestes característiques, en la que hi intervenen molts actors, Amat alerta que en aquesta decisió hi ha diversos factors a tenir en compte, més enllà del paper que poden estar jugant els accionistes, recordant que “el Banc té un 25-30% d’accionistes que alguns dels quals -fons d’inversió- també ho son del BBVA. Aquí caldria saber si hi ha hagut alguna conversa prèvia amb algun accionista important”.
A banda del gruix accionarial del Banc, i dels diversos reguladors, entre els quals, el Banc Central Europeu, que ja avança que “és possible que doni l’autorització perquè el tema de les fusions no és un problema”, Amat posa el focus en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i l’Autoritat Catalana de la Competència (ACO), que malgrat no tenir competències, “seria molt important que s’escoltés el seu criteri”, en relació amb la concentració que es podria produir.
Finalment, i no menys rellevant, el catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra es pregunta si el Govern espanyol, que ara ha rebutjat l’OPA hostil, es pronunciarà en la mateixa línia en les pròximes setmanes: “Aquest diumenge hi ha eleccions, veurem si en els pròxims mesos el Govern espanyol manté el criteri, la paraula. Hi ha hagut precedents, en què abans d’eleccions es diu alguna cosa i després se’n fa una altra”.
“Que el seny ens acompanyi”
L’anunci de l’OPA hostil va rebre el rebuig unànime d’entitats empresarials i econòmiques, com la patronal Foment del Treball avisant que “els grans perdedors seran les pimes catalanes i, per tant, també les empreses espanyoles. Moltes pimes quedaran orfes de finançament”, i també des de la Cambra de Comerç de Sabadell, a través del seu president, Ramon Alberich: “El resultat ja el van tenir, amb un rebuig del Banc, que ara està fort, sòlid i valent. L’última paraula la tenim els accionistes, i en aquest sentit espero que el seny ens acompanyi per prendre una decisió adient”.
