A conseqüència de la recent OPA llençada pel BBVA al Banc Sabadell s’han fet un munt d’especulacions sobre quin serà el sentit del vot dels diferents tipus d’accionistes, és a dir, dels particulars i dels institucionals. Per accionistes institucionals s’entén els fons d’inversió, bancs d’inversió, SICAVS, companyies d’assegurances o “family offices”, entre d’altres. En aquest article em centraré a analitzar el comportament que acostumen a tenir els accionistes institucionals. De fet, en el cas que ens ocupa, tenen un paper molt rellevant, atès que representen el 52% del capital del Sabadell, i el 63% del de BBVA. Per tant, controlen la major part del vot en ambdues entitats.
Pel que fa al suport que aquest tipus d’accionistes solen donar al banc comprador, la seva postura dependrà de si són sols accionistes de BBVA, o si ho són de BBVA i de Sabadell a la vegada. En el cas que ho siguin només de BBVA, a la junta en què cal aprovar l’ampliació de capital per oferir nous títols als accionistes del Sabadell, el seu vot dependrà de si consideren que l’evolució futura del BBVA serà millor amb el Sabadell o sense. De fet, ja sabem que, a la junta que el BBVA va celebrar el passat dia 5, el 96% dels assistents van votar-hi favorablement. Com que l’assistència a la junta va ser del 70,75% de l’accionariat, això vol dir que el vot a favor va ser del 67,9% del capital del banc. La resta, és a dir, el 32,1%, es van abstenir o van votar-hi en contra. El que no sabem és quina part d’aquest 32,1% eren accionistes institucionals, i seria bo saber-ho per poder fer unes previsions més ajustades del que pot passar en el futur.
La situació és més complicada en el cas dels inversors institucionals que són accionistes dels dos bancs. De fet, s’ha dit que hi ha uns 70 accionistes d’aquesta mena. El problema és que no sabem quin percentatge del capital del Sabadell controlen aquests accionistes comuns. A la taula adjunta es poden veure els principals institucionals que tenen participacions en les dues entitats. S’observa que, en tots els casos, els institucionals que participen en els dos bancs tenen unes inversions molt més elevades en el BBVA que en el Sabadell. Per tant, la lògica ens diu que a la junta del BBVA votaran a favor si l’operació és més avantatjosa per al BBVA que per al Sabadell, ja que amb el BBVA hi tenen més a perdre. Aquests mateixos accionistes és d’esperar que s’acullin a l’OPA si creuen que el valor futur de la seva inversió serà superior concentrada en un sol banc que repartida en dos bancs diferents.
Finalment, ens resta el cas dels accionistes institucionals que sols estan presents al Sabadell. Aquests esperen que l’oferta del BBVA sigui tan atractiva com sigui possible, per tal d’emportar-se un tall més gran del pastís conjunt. Si l’oferta és menys atractiva que els rendiments futurs que esperen obtenir seguint sent accionistes del Sabadell, és d’esperar que rebutgin anar a l’OPA.
A la vista del que s’ha comentat anteriorment, podem concloure els següents punts: 1) seria important disposar d’informació sobre el pes que tenen en l’accionariat del Sabadell els inversors institucionals que ho són també del BBVA; 2) atès que ni als accionistes institucionals que estan sols en el BBVA, ni als que estan a la vegada en els dos bancs (que sembla que són molts) els interessa afavorir els accionistes del Sabadell, cap d’ells serà partidari de millorar l’actual oferta; 3) per tal de persuadir els accionistes institucionals del Sabadell, sigui als compartits amb BBVA o no compartits, cal que la direcció del banc sigui molt convincent a l’hora d’explicar que el Sabadell com a banc independent és una millor inversió que fusionat; 4) en el cas que l’acceptació de l’OPA es vegi com un fet inevitable, els únics institucionals que estaran interessats que es millori l’oferta seran aquells que ho són sols del Sabadell, o que tenen més inversió en el Sabadell que en el BBVA (que segurament són pocs); i, finalment, 5) els inversors particulars, que controlen el 48% del capital del Sabadell, són els que tenen la clau per decidir si l’OPA prosperà o no, ja que segurament els institucionals es decantaran més per acollir-s’hi que no pas per rebutjar-la.
