Diners

Una empresa de Sabadell, al darrere de l’Ikea d’Alfafar, clau per salvar centenars de persones de la dana

Redacció

Publicat el 21 de novembre de 2024 a les 15:02

Actualitzat el 22 de novembre de 2024 a les 12:04

Tot i el tràgic balanç del pas de la dana pel País Valencià, amb centenars de morts, encara hauria pogut ser pitjor. Aquella nit, la del 29 al 30 d’octubre, la botiga de mobles i decoració de la multinacional sueca Ikea, a la localitat d’Alfafar, va servir de refugi per 700 persones, segons es va conèixer hores després. Curiosament, al darrere de la construcció d’aquestes instal·lacions, construïdes en alçada, en trobar-se en una zona d’inundabilitat, de 108.374 m², hi ha l’enginyeria sabadellenca IDP, que va ser l’encarregada, ara fa més d’una dècada (2013), del projecte i de la direcció de l’obra: “Va ser el nostre primer projecte en la metodologia BIM (Building Information Modeling), i com en tots els projectes és la nostra obligació conèixer la naturalesa de l’àmbit on s’executarà”, explica, el conseller delegat de la companyia, el sabadellenc Enric Blasco. Amb el cas d'Alfafar, l'enginyer afegeix que “es va detectar que estaven en una zona inundable i sens dubte va ser una de les causes que van afectar el disseny, no només en l’ús de cada una de les plantes de l’edifici, sinó també en la solució estructural a escometre”, mentre, preguntat si la companyia ha rebut alguna comunicació de la multinacional sueca després dels fets, explica que “directament no, però dels interlocutors que treballaven en la multinacional sueca en aquella època si que ens hem intercanviat missatges de satisfacció per la feina ben feta. Va ser un projecte d’èxit, treballat fins al màxim detall, que ens va permetre executar l’obra per sota de la planificació prevista”, celebra. [caption id="attachment_323513" align="aligncenter" width="1000"]

L'Ikea d'Alfafar negat de fang / CEDIDA (El Confidencial / V.R.)[/caption] La gota freda valenciana, la pitjor del segle XXI segons els experts, ha posat en relleu la importància de revisar, més enllà dels protocols d’emergència, algunes edificacions construccions situades a prop de torrents o rius, i en zones inundables. Sobre aquesta qüestió, Blasco apunta que “no puc parlar per tot el sector, però a la companyia (IDP) ho tenim molt present: un dels projectes més grans que hem fet mai, va ser la urbanització de la Ciutat Olmos al Perú, una nova ciutat per 112.000 habitants (la meitat de Sabadell) que van projectar des de 0, però que en el seu disseny van contemplar l’efecte del Niño i van dissenyar un parc central verd inundable per preveure el cabal d’escorrentia superficial amb una capacitat de 815.000 m³ d’aigua”. Entre altres projectes amb segell sabadellenc, en què s’ha actuat amb prevenció davant un hipotètic escenari com el viscut al País Valencià, l’enginyeria ha participat en la urbanització de la ciutat Mango a Lliçà d’Amunt, on es van dissenyar al subsol un tanc de tempestes i un dipòsit de regulació per episodis de pluges torrencials. “A part de les pluges, quan dissenyem un projecte dimensionem la fonamentació i les estructures per suportar efectes sísmics, molt habituals al Perú i Xile on hem desenvolupat molts projectes, però que també tenim regions a Espanya que s’han de considerar”, finalitza.