Una samarreta que ja no es fa servir, uns pantalons que han quedat petits o una jaqueta oblidada al fons de l’armari. Tot aquest tèxtil acaba sovint dins d’una bossa i, en el millor dels casos, en un contenidor de recollida. A Sabadell, aquest gest quotidià ha permès recuperar 229.954 quilos de roba usada durant els sis primers mesos de 2026. La xifra equival a prop de 230 tones de tèxtil recollides a través dels 80 contenidors de Formació i Treball repartits per la ciutat. Aquesta quantitat de roba recuperada a Sabadell representa prop del 6% de les 4.041 tones que l’entitat ha recollit a través de la seva xarxa pròpia durant el primer semestre a tot Catalunya, cosa que demostra el pes que té la ciutat dins del conjunt de la xarxa de recollida de la companyia. Amb tot, és la primera vegada que Formació i Treball supera la barrera de les 4.000 tones de roba recollida entre gener i juny. El registre suposa un increment del 10,7% respecte al mateix període de 2025, quan se’n van recollir 3.649 tones, i és el millor resultat dels últims cinc anys, segons les dades de l’entitat.
Què en fan, de la roba?
La recollida és només el primer pas. Un cop arriba a les instal·lacions de l’entitat, la roba passa per un procés de classificació per determinar-ne el destí. La prioritat és que les peces que encara estan en bon estat puguin tenir una segona vida, ja sigui a través de la reutilització o d’altres canals de comercialització. Totes aquelles peces que arriben i ja no es poden aprofitar, en canvi, es destinen a diferents processos de reciclatge. En total, Formació i Treball ha gestionat 15.036 tones d’entrades tèxtils durant el primer semestre de l’any. Aquesta xifra inclou, a més de la roba dipositada als contenidors propis, el material procedent de les cooperatives amb què treballa i les donacions de roba nova. Segons apunten des de la mateixa companyia, “les dades arriben en un moment de transformació per al sector”.
La implantació de la recollida separada del residu tèxtil als municipis ha obligat a repensar la gestió d’una quantitat cada vegada més gran de roba que deixa de tenir ús a les llars. El repte, en aquest context, no és únicament incrementar la recollida, sinó trobar la sortida més adequada per a cada peça i reduir al màxim la quantitat de material que acaba com a rebuig. D’aquesta manera, el model de Formació i Treball incorpora també una vessant social, amb la creació d’oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat. La gestió del tèxtil combina així la voluntat de reduir residus amb un projecte d’inserció laboral, en un sector que haurà d’adaptar-se a un volum cada vegada més elevat de roba recollida. L’objectiu, doncs, segons defensa la mateixa entitat responsable, és aprofitar al màxim cada peça i trobar-ne el destí més adequat abans que acabi convertida definitivament en residu.
