Gerard Garcia (Deale): "Hi ha males o bones execucions, però cap idea és ximple"

Fundada el 2021 pel sabadellenc Gerard Garcia, que n'és el CEO, Deale s'ha consolidat com una plataforma digital especialitzada en la compravenda de petites i mitjanes empreses, connectant empresaris, inversors i assessors. L'empresa emergent dona resposta a un dels grans reptes del teixit empresarial: la manca de relleu generacional i la necessitat de garantir la continuïtat dels negocis. Ha facilitat més de 200 operacions –al tancament del primer semestre del 2026 fregava la vintena, amb un valor transaccional superior als 52 milions d'euros– i disposa d'un equip de 45 treballadors. Aquest dijous rebrà el Premi Cambra 2026 a l'Startup, un reconeixement a la seva trajectòria i capacitat d'innovació.

Aquest dijous rebrà el Premi Cambra a l'Startup 2026. Què significa aquest reconeixement, tant personalment com per al conjunt de l'equip de Deale? És un honor. Originàriament, soc de Sabadell i el primer acord que vam firmar va ser amb la Cambra de Comerç de Sabadell. Quan ningú viatjava, anava per les cambres per entendre el teixit productiu. A Sabadell vaig rebre el suport del Ramon Alberich, del Leo Torrecilla i de l’Eulàlia Planes. Els Premis són una demostració que poden sortir coses interessants i que posen de relleu el dinamisme del Vallès Occidental.

D'on sorgeix la idea de crear Deale i quina necessitat del mercat va detectar? És producte de dues experiències prèvies meves: una en banca d'inversió a Madrid, en el banc Arcano Partners, i l'altra a Nova York, a l'equip d'estratègia d'una tecnològica, CoverWallet. Per un costat,  l'assessorament a empreses més grans i tradicionals, i l'altra, la tecnologia. Això ens permet veure com la tecnologia, a escala, pot ajudar el segment de les pimes d'una manera molt més àgil.

Tradicionalment, la compravenda d'empreses ha estat un procés complex i sovint reservat a grans operacions. Com ha aconseguit Deale fer aquest mercat més accessible a les petites i mitjanes empreses? El mercat de les pimes sempre ha existit. La qüestió és que potser mai ningú s'hi havia enfocat tant o no li havia donat tanta importància. Al final, la majoria d'empreses espanyoles i europees són pimes. Intentem acostar la banca d'inversió de les empreses més grans a les més petites, amb aquest plantejament i aquesta visió. La visió més macro és que els problemes demogràfics de relleu ara s'han fet més palpables. La nostra solució ha vingut en el millor moment. No hem reinventat la roda. Volem acostar totes les eines de les grans empreses a les pimes. No podem fer vestits a mida, ens hem d'acompanyar de la tecnologia sense oblidar-nos de cap vector. No hem vingut a substituir el paper dels assessors i els advocats, som una eina per a tots ells.

Quin és el perfil de les empreses que recorren a vosaltres? Són majoritàriament negocis familiars que busquen un relleu o també companyies que volen créixer i incorporar nous inversors?  Nou de cada deu no tenen relleu generacional. Això del relleu generacional és un tema cultural. Abans s'obligava el fill a treballar a la fàbrica. I ara això ha canviat, es deixen fluir les inquietuds.  El perfil és d'empreses que facturen entre un milió i trenta milions d'euros, amb el gruix situat entre els tres i els quinze milions de facturació.

Fins a quin punt és un problema per al teixit empresarial del país, la falta de relleu generacional?  És un tema cultural. Abans, la generació dels nostres avis i dels nostres pares no entenia que tu no treballessis a l'empresa familiar. Si el teu pare o la teva mare volia ser metge, advocat o periodista,  a l'avi li era igual, volia que vinguessis a la fàbrica. El principal motiu de venda no és que les empreses vagin malament. Són resilients. Potser no creixen a doble dígit, però creixen. Segurament no s’ha estimulat prou el relleu generacional i el fer empresa familiar.

Recentment, heu incorporat noves eines tecnològiques i serveis de finançament, com Deale Credit. Cap a on voleu evolucionar? Quines necessitats del mercat encara no estan resoltes? Volem acostar tot el que sigui la banca d'inversió més gran al món de les pimes i tot el que giri al voltant de les pimes passi per Deale. Que la compravenda passi per nosaltres. Això demana oferir noves solucions. Un exemple seria el data room, per a l'intercanvi d'informació, perquè clients, advocats i assessors puguin compartir informació en una xarxa segura que permeti la dinamització de totes les oportunitats i que tots els actors, que són gairebé 30.000, se'n beneficiïn. Estem centrats a Espanya i volem acabar de construir totes les funcionalitats tecnològiques per a tots els usuaris.

Fins al juny, heu tancat 18 operacions amb un valor superior als 52 milions d’euros i de cara al tancament del 2026 preveieu arribar al mig centenar de treballadors. Quins objectius us heu fixat per als pròxims anys?  Volem tenir el producte totalment desenvolupat i potser posar una pota en un altre mercat europeu. Per naturalesa, Itàlia, perquè en l’àmbit cultural som molt similars, amb l’objectiu que arribin a representar un 10% de les vendes.  En total, entre Espanya i Itàlia, estaríem parlant de 10 milions de pimes, que seria gairebé un terç de les pimes d’Europa. Qualsevol salt és molt sexy, però s'ha de fer amb cap. Pel que fa a KPI, d'aquí a cinc anys, volem fer 100 operacions de compravenda anuals amb pimes.

Què ha après com a emprenedor al llarg d'aquests cinc anys que no sabia quan va començar? Les coses passen més lentes del que tu creus que passaran. I ningú et pot fer una visió per tu. Has de perseverar, has de ser molt tossut per aconseguir allò que tens entre cella i cella. He après a perseverar i a lluitar pel que crec. Tens una visió, una forma de veure les coses, i res succeeix com inicialment s'espera.

Quin consell donaria a algú que avui té una idea de negoci, però encara no s'atreveix a fer el pas d'emprendre? No hi ha ningú amb un interès més elevat que tu mateix. Hi ha vegades que tens por de compartir idees, el que penses. Primer de tot, s'han de tenir idees. Cap idea és ximple. Hi ha males o bones execucions, però cap idea és ximple. Un cop tens la idea, és decidir-te a intentar-ho. I, per tant, que tinguin idees i que, si en tenen, les executin, s'arrisquin i que tinguin molta cintura. Que no tinguin por de compartir-les. No et pots penedir de no haver-ho intentat. Les coses s'han d'intentar, s'ha d'abraçar l'error. La gent que s'arrisca, que abraça el risc, té èxit, però també hi ha els que no tenen èxit. Hem d'intentar abraçar el risc i l'error, i no criminalitzar-ho.