L’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, ACCIÓ, ha estrenat una nova delegació territorial a Sabadell, que donarà servei a quatre comarques: el Vallès Occidental, l’Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme. El seu conseller delegat, Jaume Baró, destaca la importància estratègica de ser a Sabadell i a la nostra comarca. “Hi havíem de ser. És una comarca estratègica en termes industrials”, defensa.
Han escollit Sabadell com a seu per a la nova delegació d’ACCIÓ. Per què aquí?
Teníem ganes d’obrir aquesta delegació per a la corona metropolitana i l’Ajuntament ens ha posat les coses molt fàcils. El Vallès Occidental, l’Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme representen una tercera part del PIB de Catalunya i, a més, un 24,4% del VAB del Vallès Occidental és industrial, per sobre de la mitjana catalana (19%).
Quin rol volen agafar amb les empreses del territori?
L’oficina d’ACCIÓ no serà reactiva, no estarem esperant que les empreses entrin per la porta. Anirem a fer empresa, a veure les empreses. Tenim un llistat de les que exporten més, que ofereixen llocs de treball o que poden tenir una problemàtica, per poder-les visitar de manera proactiva.
En les últimes dècades, hem perdut pes industrial a la ciutat, a la comarca i a tot Catalunya. Des de la pandèmia es parla de reindustrialitzar el país. Com ho faran?
La sobirania industrial ha agafat importància després de la pandèmia i amb l’increment de les polítiques proteccionistes i els aranzels, recentment. Necessitem ajudar a la indústria, perquè genera llocs de treball estables i de qualitat, arrelament al territori... Cal fer polítiques industrials, com ja hem fet amb el Pacte Nacional per la Indústria, i anar més enllà: hem de millorar la percepció social de la indústria i explicar els seus avantatges. El Vallès té actius, com el sòl industrial consolidat, que ens ajudaran a aconseguir aquesta transformació.
- El conseller delegat d`ACCIÓ, Jaume Baró
- David Chao
El Vallès té sòl industrial consolidat i també espai disponible per desenvolupar noves activitats. També n’hi ha en altres comarques de la rodalia de Barcelona... però cadascú fa la seva, i no està centralitzat.
No hi ha un lloc per saber on hi ha sòl industrial disponible. Volem mapejar les disponibilitats, tant públiques com privades, municipals i de la Generalitat. Parlem molt de la segona corona metropolitana, que funciona i funcionarà, però hem de reequilibrar industrialment Catalunya. El repte esdevé majúscul a mida que ens allunyem de Barcelona.
A quins territoris fa referència?
Tenim una concentració de població i riquesa entre Barcelona i la segona corona metropolitana. Mentrestant, hi ha necessitat d’indústria a Lleida, a les Terres de l’Ebre, a Girona... Crec que alguna de les noves inversions grosses ha d’anar fora de la Regió de Barcelona amb l’objectiu de reequilibrar al territori.
Un dels problemes d’aquestes comarques és la falta evident d’infraestructures.
Està clar que les infraestructures, com el talent i la innovació, són cabdals per a la política industrial. L’accés a l’energia, l’aigua, una bona mobilitat, són tant o més importants que la pròpia política industrial.
Un dels desequilibris més importants té a veure amb les empreses emergents. Un 80% es concentren a Barcelona.
El pes relatiu de les empreses emergents s’ha de posar en perspectiva: de les 650.000 empreses de Catalunya, n’hi ha 2.000 que són start-ups. Dit això, és cert que el territori start-up és molt de les capitals, aquí i a tot Europa. Comencem a tenir clusters TICs al sud de Tarragona, a Girona s’organitzen... No sé si l’oficina ajudarà a crear start-ups, però els vivers sí que seran útils.
Hi haurà alguna nova implantació al Vallès pròximament?
Hi ha molt sòl industrial, moltes empreses, moltes oportunitats, i sempre que hi han anuncis, el Vallès té una quota de mercat molt elevada. En breu sortiran notícies: noves implantacions, reindustralització... és un mercat dinàmic.
- El conseller delegat d'ACCIÓ, Jaume Baró, i l'alcaldessa, Marta Farrés, en la inauguració de la nova seu territorial de l'agència
- David Chao
El món s’està ressituant: sembla que Catalunya s’allunya dels EUA i s’apropa a altres mercats. Hi haurà més inversió xinesa d’ara endavant?
La Xina no és la Xina que alguns tenen al cap. És una Xina tecnològica, industrial i que vol créixer. A Catalunya, necessitem algunes inversions estrangeres per complementar les cadenes de valor d’alguns sectors, com l’automoció. Remarco: complementar, no substituir el que tenim... No vendrem els nostres actius als xinesos, la inversió xinesa ens ha d’ajudar i fer més forts.
Quin abast han tingut els aranzels fins ara?
Afecta 3.161 empreses, amb un impacte de 4.100 milions d’euros de forma directa. L’afectació va per famílies i el que més ens preocupa és el metall. Ho haurem de treballar amb el sector de forma quirúrgica.
Parlant del metall, en la inauguració va poder coincidir amb la presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch. Van parlar de com fer front a la política de Trump?
Amb l’Alícia Bosch vam parlar de les exportacions nord-americanes, però també de l’oportunitat que ens generarà el Mercosur. Comparteixo el seu optimisme. Davant de l’escenari global que tenim, hem de triar com volem veure la pel·lícula: la volem veure negativa, o positiva? Catalunya és una economia oberta. Tenim 3,9 milions de treballadors, un atur estructural que és el que és, no va malament la cosa... hem de passar de la resposta a la proposta, ser proactius i ambiciosos. És el moment de fer un pas endavant.
Quan culminaran la famosa “simplificació administrativa”?
Estem treballant en la simplificació administrativa, però no és fàcil ni ràpid. Costarà. També li dic: no estem donant l’esquena a les empreses.
Madrid té impostos més baixos per a les empreses i treballadors. A escala espanyola hi ha grans grans diferències. Abaixaran la pressió fiscal?
No es planteja una rebaixa fiscal. Per què? Per què tenim molts reptes, perquè defensen el nostre model de serveis públics, amb una sanitat i educació com a pal de paller. Ara mateix necessitem una fiscalitat per aquesta prosperitat compartida.
Dins d’Espanya hi ha diferències, però també a la Unió Europea. Irlanda, per exemple, té l’impost de societats al 12,5%.
L’harmonització fiscal europea no està sobre la taula. Estem pendents de l’harmonització regulatòria. La prioritat és que les regles del joc de tots els països de la UE i de les comunitats autònomes siguin les mateixes.
