El Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona ha reconegut recentment el sabadellenc Joaquín Teruel Ortega amb el premi Col·legiat Distingit 2025 otorgat per la Junta de Govern del Col·legi, en reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva implicació amb el Col·legi i amb la professió, en el marc de la Nit del Col·legiat i la Professió 2025.
Teruel és enginyer tècnic industrial, amb més de tres dècades en l’àmbit sanitari. Actualment és director d’Àrea d’Equipaments i Innovació a la Mútua Asepeyo. També és membre del Col·legi des de fa tres dècades i forma part de la subcomissió d’Enginyeria Biomèdica des de fa cinc anys. Paral·lelament, exerceix com a professor de pràctiques d’empresa a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on contribueix a la formació de noves generacions d’enginyers.
L’enginyer sabadellenc reconeix que el guardó ha estat “una sorpresa total” i que se sent “molt honorat” per l’homenatge del Col·legi. Alhora, Teruel destaca que no només és un reconeixement personal, sinó també una manera de posar en valor el paper dels enginyers dins del sector sanitari, un àmbit que queda en un segon pla, però essencial per al bon funcionament dels hospitals i centres mèdics.
Teruel explica que durant la pandèmia de la Covid-19, els enginyers sanitaris van haver d’“enginyar les unitats d’emergències per fer front a la situació”, un repte que va visibilitzar la importància d’aquest ram. També subratlla que la seva feina ha estat sempre vocacional, i que el premi és compartit “amb la família”, ja que “més de trenta anys a l’Asepeyo impliquen moltes hores dedicades, sovint en detriment del temps familiar”.
Pel que fa a l’evolució del sector, Teruel remarca que l’enginyeria biomèdica ha fet un pas endavant, recordant que “temps enrere no hi havia un grau específic, i ara ja existeix, no només a la UPC”. Segons ell, aquesta especialitat ha contribuït a la professionalització de l’enginyeria aplicada a l’àmbit mèdic, un camp cada cop més regulat i exigent.
Sobre els reptes actuals, assenyala que les noves fornades de futurs enginyers biomèdics tenen la necessitat d’adaptar-se a les normatives espanyoles i autonòmiques en el disseny d’instal·lacions mèdiques, especialment en espais crítics com quiròfans o unitats de cures intensives. “Els requisits són molt més exigents que en altres sectors”.
