El període d’acceptació està a prop de tancar-se i els màxims dirigents d’ambdues entitats aprofiten els darrers dies per llançar els seus missatges, malgrat que fins divendres vinent, a molt estirar, no se sabrà qui anava ben encaminat.
Aquest dimarts ha sigut el torn del conseller delegat del BBVA, Onur Genç, en el marc del XVI Encuentro Financiero organitzat per Expansión i KPMG a Madrid. Segons el directiu, el BBVA no haurà de recórrer a una segona opa, perquè “assolirem el 50% d’acceptació d’una manera bastant còmoda”. Per justificar aquesta afirmació, Genç ha assegurat que després de la decisió, ara ja irrevocable, de David Martínez, “hem vist una acceleració de les acceptacions”, entre les quals, les dels accionistes minoritaris: “Esperem tancar el dia d’avui amb un 40% d’acceptació sobre el 2% d’accions que tenim dels accionistes minoritaris. És un degoteig que s’està acumulant”.
Així mateix, i en aquesta línia, sobre els institucionals actius (30%), l’alt directiu ha defensat que “hem tingut diàleg amb tots, i tots hi veuen el racional i basen la decisió en els fonamentals”, i respecte dels inversos passius (20%) “acudeixen en funció del nivell d’acceptació que esperen. Si creuen que assolirem el 60%, acudiran en aquesta proporció”.
Preguntat sobre el preu que s’hauria de fixar per una hipotètica segona opa, que haurà d’aclarir la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i que és un dels grans cavalls de batalla entre el BBVA i el Banc Sabadell, Genç s’ha mostrat visiblement molest, anunciant que, després de disset mesos, trencava la “no confrontació” amb el Banc Sabadell perquè, a parer seu, “el que diu no és correcte”. En la seva intervenció, Genç ha citat en diverses ocasions l’article 9.2.e, que diu, textualment, que “quan l’adquisició dels valors s’hagi efectuat a través d’un bescanvi o conversió, el preu es calcularà com la mitjana ponderada dels preus de mercat dels indicats valors en la data d’adquisició”.
El conseller delegat, però, ha acabat explicant el 9.1, article que no apareix al follet i que diu: “Les ofertes públiques d’adquisició a què es refereix aquest capítol hauran d’efectuar-se amb un preu o contraprestació no inferior al més elevat que l’oferent o persones que actuïn concertadament amb ell haguessin pagat o acordat pels mateixos valors durant els 12 mesos previs a l’anunci de l’oferta”.
Tot i el ball de números d'articles, Genç ha acabat preguntant-se: "Si el preu és el mateix, per què esperar? Ens hauríem de preguntar per què altres estan animant als accionistes a esperar. No hi ha dubte: és millor acceptar ara. Esperar no té sentit".
