El Col·legi d’Agents Comercials de Sabadell celebrarà el pròxim 5 de juny el seu centenari amb un acte central a l’auditori de Fira de Sabadell. Una jornada per commemorar 100 anys “d’història, professió i compromís amb els agents comercials”, que comptarà amb una xerrada de Jordi Reche sobre llenguatge no verbal. En parlem amb el president del COAC, Pere Carrió, al capdavant de l’entitat des del 2021, després del traspàs d’Eduard Gutés.
Arribar als 100 anys no és habitual. Què representa per al Col·legi celebrar aquest centenari? Hi ha dues coses rellevants. La primera és que l’entitat hagi arribat als 100 anys. I la segona, per a mi, és l’honor de ser el president en aquest moment tan especial. És un honor que, malauradament, tinc perquè l’Eduard –Gutés– ens va deixar. Al final, la vida i les circumstàncies m’han portat fins aquí, i per a mi és un privilegi presidir el Col·legi en el seu centenari.
Quin paper han tingut els agents comercials en el desenvolupament econòmic i industrial de Sabadell? Un paper transcendental, sobretot durant els primers 50 o 60 anys. Sabadell era una zona industrial, especialment des del punt de vista tèxtil, i l’agent comercial —o el venedor, o el “viatjant”, com se’n deia en aquella època— era fonamental perquè les empreses coneguessin els productes que necessitaven. Amb les noves tecnologies, la importància continua sent la mateixa, però la manera d’exercir la professió ha canviat.
En quin sentit? La interacció entre el client final i l’empresa representada continua passant per nosaltres. Al final, tothom vol tenir un interlocutor personal. Si fem la reflexió com a usuaris, quan truquem a un servei i ens fan prémer la tecla 1, la 2 o la 3 i no ens acaba entenent ningú, ens adonem que la nostra funció és precisament aquesta: ser el pont, el nexe d’unió. Una empresa vol vendre un producte i nosaltres trobem el client que el pot necessitar o a qui li pot interessar.
La irrupció de la intel·ligència artificial i la venda en línia són una amenaça o una oportunitat? Per a mi, ben utilitzada, la intel·ligència artificial és una oportunitat. Ara bé, és probable que una part del col·lectiu la vegi com una amenaça. Quan va aparèixer el primer cotxe també hi havia por, i crec que amb la IA està passant una mica el mateix. Clarament, és una oportunitat si s’aplica bé, s’analitza correctament i es fa servir amb criteri. Si no, també pot acabar sent una amenaça.
Quin paper juga avui la confiança personal en un món cada vegada més digitalitzat? En la relació triangular entre empresa representada, client i agent comercial, la gran aportació que pot fer l’agent és la confiança. El client et coneix, sap que li resoldràs problemes i que sempre hi seràs. El nostre gran actiu és la confiança que podem transmetre. Quan el client confia en nosaltres, acaba confiant també en el producte que representem, fins i tot encara que inicialment no li cobreixi una necessitat clara.
La professió continua sent atractiva per als joves? Està costant. No perquè la professió no sigui atractiva, sinó perquè molts joves busquen estabilitat i tranquil·litat a final de mes. He llegit informes que apunten en aquesta direcció. Això no vol dir que nosaltres no cobrem bé. Jo he fet xerrades per a joves i sempre explico que l’agent comercial és una persona dedicada al món de les vendes, però amb una particularitat important: no tens sostre salarial. Si cobres un 5%, un 6% o un 7% de comissió, el teu esforç es reflecteix directament en els ingressos. Crec que és una de les poques professions on realment es veu recompensada la dedicació.
És aquest, doncs, el principal repte: tenir relleu generacional? Sí. I no és només un problema del Col·legi de Sabadell, sinó també dels col·legis de Catalunya i d’Espanya en general. El que ens passa és que molts professionals es jubilen —o es poden jubilar— i, si per dalt la gent marxa i per baix no entra ningú, pot arribar un moment que no sé si resistirem.
